La primera lectura del llibre de l’Èxode ens ajuda a prendre consciència que segons els ulls amb els quals hom mira la realitat, s'arriba a resultats ben diferents. Alguns pensaven que s'havia fet sortir el poble d'Egipte, per tal que moris de gana en el desert. Altres, més encertadament, creien que el poble havia marxat al desert, perquè Déu volia salvar-lo.
Joan, preocupat per anar sempre mes enllà de les aparences, després de la multiplicació dels pans i dels peixos, dedica tot el capítol sisè del seu Evangeli, que anirem llegint durant alguns diumenges, a aprofundir en el significat del vertader pa de vida que a tots ens fa falta per afrontar els possibles deserts de la nostra existència.
Ben mirat, en la pregària, ens passem la vida demanant a Déu que ens concedeixi "el nostre pa de cada dia" pensant principalment que Déu ens ha de solucionar els nostres problemes: la salut, l’èxit en els nostres assumptes temporals i l’èxit en les relacions socials, sense potser adonar-nos que el veritable pa que Déu ens dona és el seu mateix Fill. Avui, en començar la celebració de l'Eucaristia hem demanat perdó pel nostre habitual egoisme i fent això ens hem preparat de la millor manera per rebre el que Déu sempre ens ofereix generosament: el seu Fill, que cal acollir per deixar-nos alimentar per ell.
L’Evangeli s’inicia avui amb el discurs del "pa de vida" que Joan va situar després de la multiplicaci6 dels pans que vam considerar diumenge passat. Jesús ens convida a interioritzar el ple sentit del que va passar i el que ell va dir aquell dia: "Jo soc el pa de vida." Jesús ens demana avui passar a un nivell diferent i més gran, ens porta a preguntar-nos: quin es el vertader desig que ens fa acostar a ell?
Jesús no ha vingut principalment a suprimir la gana física dels homes i de les dones, ni a dir que les seves necessitats materials no tenen importància i que, per tant, no cal que se'n preocupin, al contrari, el que Jesús vol és portar als qui l'escoltin a profunditzar en el que ell mateix desitja: no es pot viure sense estar en relació solidària i fraternal amb els altres i amb el mateix Déu i Pare de tots. A través del seu fill, que es dona corn a aliment, podrem respondre a les necessitats dels germans.
Jesús s'ofereix a acompanyar-nos en la vida per poder descobrir el sentit de les nostres responsabilitats: amb nosaltres mateixos i amb els altres. El qui accepti la seva ajuda se situarà més enllà de les aparences i haurà entès la raó de ser del missatge. Els cristians no poden quedar-se en les aparences, han de fer el possible per respondre corm cal al desig de Jesús de capgirar la història personal i col·lectiva, per passar del desamor a l'amor que dona vida. Jesús és el pa necessari per poder viure de veritat. Això és el que expressen les seves paraules: "Jo soc el pa de vida, el qui ve a mi no passarà fam, i el qui creu en mi no passarà mi més set”.
