(Oriol Xirinachs) Aquest dia, passant per un dels carrers que tenen fama de ser el de les botigues més cares, en un de roba de vestir, vaig veure que els pantalons texans de marca, amb els seus corresponents estrips, valien de quatre-cents euros per amunt. Uns pantalons que han confeccionat uns pobres a un preu de misèria. “Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies.” (Am 8,6)
En una botiga normal i sense estrips deuen valer pels volts dels vint, i al ‘mercadillo’ encara menys. Assis, entitat que atén les persones que viuen al carrer, regalats! I aquests quan en una peça de vestir hi troben una petita taca o que hi falta un botó o una petita tara que ni es veu, ja no el volen. I ja no diguem dels estrips. A què juguem!!?? A Assis ho entenen perquè tenen clar que aquestes persones busquen la seva dignitat, a la qual tenen dret. I quan en trobo algun pel carrer, ningú sospitaria de la seva situació, de normals que van vestits. Convertir aquest tret del pobres, els estrips, que ells, amb raó no volen, en estètica de preu o en un lluiment banal, és un insult als pobres. Que actual és avui la crida del profeta: “Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu” (Jl 2,13). I sant Jaume: “Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals?” (Jm 2,6)
