La festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent del mar, se celebra el 16 de juliol. Una devoció molt arrelada entre els cristians és la de portar quotidianament la medalla -o escapulari- del Carme, com a signe extern de la devoció mariana.
Què és això?
La medalla o escapulari de la Mare de Déu del Carme és un signe de devoció mariana que té, per una banda, la imatge del Sagrat Cor de Jesús i, per l'altra, una imatge de la Mare de Déu sostenint un escapulari, i, normalment, amb el Nen Jesús en braços. La medalla és un sacramental, és a dir, en paraules del Concili Vaticà II, "un signe sagrat segons el model dels sagraments, per mitjà del qual se signifiquen efectes, sobretot espirituals, que s'obtenen per la intercessió de l'Església" (S.C.60). Aquesta medalla ha de ser imposada per un sacerdot.
Per què se'n diu escapulari?
La paraula prové d'una peça de roba monacal que, originalment consistia en una peça marró vestida per alguns religiosos que el portaven penjat sobre les espatlles i el pit. D'aquest primitiu escapulari monacal, se'n va derivar l'escapulari devocional, molt més petit, format per dues petites peces de roba unides per cordons. Un cop imposat l'escapulari de roba, habitualment se sol substituir per una medalla.
Què vol dir que hagi de ser imposat?
El primer escapulari que porta una persona ha d'estar beneït per un sacerdot i imposat, ço és, entregat a partir d'una brevíssima cerimònia en què el sacerdot diu: "Rep aquest escapulari beneït i demana a la Verge Santíssima que pels seus mèrits, el portis sense cap taca de pecat i que et protegeixi de tot mal i et dugui a la vida eterna".
I això d'on ve?
Segons la tradició, l'escapulari, tal com es coneix ara, va ser donat per la mateixa Mare de Déu a sant Simó Stock el 16 de juliol de 1251. La Mare de Déu li va dir: "ha de ser un signe i privilegi per a tu i per a tots els Carmelites: qui mori usant l'escapulari no patirà el foc etern". Més endavant l'Església va estendre aquest escapulari als laics.
