Les bones notícies no s'avenen amb el silenci., són per ser proclamades per tot arreu. La fe cristiana no s'aguanta restant només en el tancat dels temples, està cridada a esdevenir anunci de pau i de vida nova per a tothom. És a dir, la fe ha de ser generosament compartida perquè és capaç de canviar el món.
Aquest diumenge, l'Evangeli ens ajuda a apreciar com Jesús va incorporar els deixebles en el seu estil messiànic i a les se- ves conseqüències d'acollida i de refús. Jesús els anava instruint, vescoa poc a poc, perquè poguessin participar en la missió que els tenia reservada a ells i als que amb el temps anirien arribant. La primera lectura: Amos 7, 12-15 ens mostra les característiques de la missió: la missió ningú l'escull per si mateix, és el fruit d'una crida, i la confrontació entre els guardians del sistema i el missatge profètic sempre serà normal. És a dir, es tracta d'una fe generosament compartida i capaç de canviar el món. Aquesta és la missió a la qual van ser i són enviats avui els creients.
Aquestes lectures ens fan adonar també del caràcter itinerant dels enviats a la missió. El deixeble ha de ser una persona desinstal·lada, l'Evangeli ressalta la radicalitat de la forma devida qure han de tenir els grups i els predicados que evangelitzen. La radicalitat sempre es tradueix en un estil de vida que fa referència als valors de l'existència: les relacions interpersonals, l'estatus social, l'economia personal, etc.
Es veritat que no hi ha un model estandard igual per a tots, però ser cridat a ser deixeble de Jesús, i tot cristià ho és, promou una dinàmica de transformació de la seva vida. Jesús envia els seus amics a lluitar contra el pes mort del poder que fa mal a les persones. No oblidem que el poder es transforma sovint en maligne.
Les instruccions que Jesús donà als seus companys permeten descobrir la necessària llibertat, i alhora, la inseguretat dels enviats. Res més que un bastó i les sandalies, és a dir, el que serveix tan sols per caminar. Prendre la resta de possessions seria massa feixuc. Fins en l'hospitalitat s'ha de pensar a repartir, i que la casa dels deixebles és el camí. Qui els tanqui la porta serà com una pedra en el camís que només serveix per espolsar-se la pols de les sandalies. El fruit del caminar dels evangelitzadors serà la conversió i l'alliberament de les persones sotmeses a lligams malignes, com ho són les riqueses i tot el que despersonalitza.
L'estil de vida que Jesús proposà exigeix no prendre "bossa ni diners". El món nou que ell busca no s'edifica amb les riqueses. El seu projecte solament el portarà endavant la gent senzilla que hagi descobert l'essencial: el Regne de Déu i la seva justícia.
