“Faci’s la vostra voluntat així en la terra com es fa en el cel.... “ són paraules que es reciten en totes les esglésies cristianes, és la pregària per excel·lència del Pare Nostre... és la mateixa pregària que va ensenyar Jesús-Crist als seus deixebles... i d’aquesta manera el kerigma apostòlic s’ha transmès de generació en generació.
Quan els cristians ho recitem demanem que es faci la seva voluntat... una voluntat que ve de dalt i no necessàriament és la nostra... però de quina manera propiciem que sigui la seva voluntat?... per ser conscients d’això cal que despertem els nostres sentits interiors que sorgeixen d’un esperit atent capaç de copsar en el silenci les paraules divines que recauen en fets concrets de la nostra vida.
Estar atents i vigilants, sentint la Paraula transmesa pels evangelistes, apòstols, profetes, sants i santes, persones justes, ser receptius i amatents, amb actitud d’escolta, com Maria sentint les paraules del Senyor i Marta, la seva germana que està atrafegada en les coses de la casa.... en realitat són dues actituds que es troben en nosaltres mateixos... Són els aspectes de la nostra humanitat, en la que, segons l’Evangeli, Maria s'enduu la millor part... recordem quan es diu: “Busqueu primer el Regne de Déu i fer el que Ell te per just i tot això se us donarà de més a més.” (S. Mateu 6,33)
Ser conscients que, en la Paraula divina, rebem un aliment espiritual, aquest fa créixer el desig de complir la voluntat del Senyor. És molt possible que el nostre intel·lecte no pugui arribar a comprendre el que realment està passant en el nostre interior, però de manera indescriptible una certesa de confiança i d’esperança arrela en el cor del creient i de manera sorprenent, -ho avalen la quantitat de persones que han arribat a un grau de perfecció i santedat-, la transcendència de l’amor diví esdevé una clau per obrir el misteri de la voluntat de Déu, experiència compartida que està avalada per la continuïtat de tants segles, malgrat les transgressions que sempre continuen, per les nostres deficiències, mancances, desconfiances i orgulls que tenen el seu origen en un caos i absència de virtuts.
Sí, apostem per la Bellesa que es desprèn d’una Creació que porta el segell de la bondat divina, quan el Creador veié que la seva obra era bona... i que, davant de la nostra incertesa, Ell mateix ens ensenya a pregar, per viure en la seva Bondat.
Avui he assistit al comiat d’una persona estimada, una persona que des de la seva infància ha portat sobre si una malaltia crònica. Al final dels seus dies, fins i tot va perdre el sentit de la vista... mai vaig sentir una queixa, o un malestar... sempre atent es preocupava pels altres... la seva bondat i la seva gran paciència denotava una pau interior. Aquesta pau que transmetia venia del seu interior més profund, segurament d’aquella estança secreta, on parlava amb el Pare i recitava: ... “Faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel.” (S. Mateu 6,9-13)
