CR/ Vatican News El Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians ha presentat aquest dijous un document crucial titulat "El Bisbe de Roma: Primacia i sinodalitat en els diàlegs ecumènics i en les respostes a l'encíclica Ut unum sint". Aquest text aprovat pel papa Francesc torna a posar sobre la taula el tema de la primacia del papat, el paper dels bisbes de Roma com a cap de l'Església catòlica que no és acceptat per la resta d'Esglésies cristianes.
El document "El Bisbe de Roma servidor de la unitat", no ofereix conclusions, però en un format de reflexió teològica delimita els temes que es poden discutir amb les esglésies que no reconeixen el primat del Papa. També planteja les conseqüències que pot tenir aquest diàleg en la Sinodalitat, justament pocs mesos abans de la segona sessió del Sínode sobre aquest tema.
El text recull les respostes i reaccions a l'encíclica Ut unum sint de Sant Joan Pau II, publicada el 1995, que va ser un punt de referència en la promoció del diàleg ecumènic i que apuntava la necessitat d'obrir un diàleg sobre la primacia del Papa. Trenta anys després, el document actual revisa els avanços i desafiaments sorgits des de llavors i recull les contribucions de diverses comunitats cristianes. I ofereix una anàlisi teològica i pràctica de la primacia i la sinodalitat.
Sobre el rol del bisbe de Roma com a Papa, remarca que aquesta primacia ha de ser vista no només com una qüestió de poder i jurisdicció, sinó com un servei d'unitat i amor que el Papa presta a tota l'Església. Es tracta d'una revisió històrica i teològica de com aquesta primacia ha estat entesa al llarg del temps i el seu impacte en les relacions ecumèniques. L'editorial de Vatican News ho resumeix dient que "hi ha, o almenys podria haver-hi, una forma de primat petrí acceptable per a les altres Esglésies".
El Vaticà I la infal·libilitat
Un dels punts clau del document és la reinterpretació dels "textos petrins" i del Concili Vaticà I, amb l'objectiu d'integrar aquesta doctrina al context actual. Un tema clau del Vaticà I que continua sent un escull per a l'ecumenisme és el dogma de la infal·libilitat. El document reconeix que no s'ha avançat en el consens sobre aquest tema però s'obre a noves interpretacions.
També es posa èmfasi en la interdependència entre primacia i sinodalitat, proposant un exercici sinodal de la primacia. És a dir, un concepte de sinodalitat, que implica una governança col·lectiva i participativa dins l'Església, que combina la primacia del Papa amb la participació activa dels altres bisbes i laics. En el document es presenten recomanacions pràctiques per implementar aquests conceptes amb una governança eclesial més participativa i inclusiva.
El text també destaca la importància del principi de subsidiarietat en el govern de l'Església i proposa que cap assumpte que pugui ser tractat adequadament a un nivell inferior sigui portat a un nivell superior. Això implicaria una major descentralització i un reforç de les conferències episcopals a escala nacional i regional.
Finalment, el document fa una crida a totes les esglésies cristianes a treballar conjuntament en projectes comuns i superar les divisions històriques. Es posa èmfasi en la importància del diàleg continuat i la cooperació com a mitjans per avançar cap a la unitat dels cristians. Una col·laboració que es considera que no només enforteix els vincles entre les diferents tradicions, sinó que també enriqueix la vida de cada comunitat a través de l'intercanvi i la comprensió mútua.
