Hi ha qui vol arreglar el món suprimint els qui no pensen com ell. Suprimir la diferència és una temptació reiterativa que normalment no soluciona res, el món canvia quan una persona асccepta canviar. Donar la vida, com ho va fer Jesús per tal que tots tinguin vida, sí que val la pena i és eficaç. Ell és blat que en morir soterrat va esdevenir vencedor de la mort. Ell, el Fill, va aprendre en el sofriment què vol dir obeir Déu.
Avui se'ns recorda que uns prosèlits grecs volien veure Jesús. Avui, enlairat a la creu pot ser vist per tothom. Ell no va donar la seva vida perquè ja n'estigués tip i avorrit, sino perquè estimava tant la vida que la volia per a tothom. Ell sabia que si la vida es tanca sobre si mateixa esdevé estèril, com el gra de blat que no mor soterrat. L'amor no dona fruit més que a condició de morir arrelat en la terra del servei generós.
Si som sincers, haurem de reconèixer que allò que és facil d'entendre quan es parla de la fecunditat del blat és molt més difícil d'acceptar quan es tracta de nosaltres. És per això que resulta sempre estrany i desconcertant la passió de Jesús: morir per fer viure els altres. Ens cal creure, doncs, més seriosament en el testimoniatge de Jesús i de tantes persones que, seguint-lo, han estat capaços de viure i morir com ell.
Jesús no parlava de manera impersonal, manifestava als seus amics la idea que ell tenia de la seva mort: "I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi." Ell va afegir, també: "En aquests moments em sento torbat. Què he de dir: Pare, salveu-me d'aquesta hora?" Jesús sabia, sense deixar de ser humà, que acceptant aquella difícil mort que l'es- perava, a causa de la malícia d'uns, seria alhora donador de vida per a tots. Es per això que va proclamar la seva confiada declaració d'amor: "Es per arribar en aquesta hora que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom."
No podem deixar d'admirar i preguntar-nos per aquesta salvació que va passar d'un únic gra de blat a la plena collita. Cal seconèixer humilment que ens trobem davant d'una prodigiosa victòria que ens és impossible de validar com cal abans de la fi del món, ja que es tracta de la victòria de Déu sobre l'odi i l'egoisme dels humans, i això sempre depassa de llarg la nostra comprensió. Després de la mort i la resurrecció de Jesús, tots tenim la possibilitat d'estimar i triomfar també del pecat que és desamor.
Jesús no va morir per obeir una mena de decret forassenyat del Pare. És cert que el Pare el va deixar fer, entregat com estava, a una lliure missió d'alliberament amb tots els riscos que això suposava. Jesús va obrir definitivament la porta del camí de la Vida, en el complicat món que és el nostre, va obrir la porta amb un acte d'amor que cap home hauria pogut fer mai.
