La identitat de Jesús

(Jaume Duch) L'escena de la Transfiguració bé pot comparar-se a una escena d'iniciació, en la qual tres deixebles coneixeran abans de la plenitud del temps la identitat plena de Jesús. Ell, acompanyat de tres amics, va pujar al cim de la muntanya del Tabor. Aquells deixebles, Pere, Jaume i Joan, seran els mateixos que també l'acompanyaran en l'hora trista de la passió, a l'hort de Getsemaní. Avui, però, tot té sentit d'alegria continguda.

La presència d'Elies i de Moisès en l'escena afegeix major gruix històric a la revelació: significa que aquest home que contemplem transfigurat és el Messies promès, l'esperat, aquell vers el qual avança tota la història universal. Abans d'ell molts van parlar en nom de Déu però ell és la paraula definitiva i única a la qual cal fer cas El que és més important per a un cristià no són segurament les coses que pugui arribar a saber de Jesús, sinó l'íntima relació que pugui arribar a viure amb ell. Déu mateix, en la "Transfiguració", va revelar el misteri de la identitat de Jesús: "Aquest home amb qui viviu, a qui escolteu, a qui admireu, i que sovint tant us desconcerta, és el meu Fill."

Com més s'escolta Jesús, més es descobreix que participa de la vida trinitària de Déu. Jesús està sempre obert al Pare i ple de l'Esperit Sant. Això converteix la trobada amb ell en un goig que eixampla el cor i acosta la vida dels homes a Déu. Més important que seguir les tradicions i les institucions és centrar la vida en Jesús.

Els tres deixebles ingènuament van arribar a creure aquell dia que el que estaven presenciant, Jesús transfigurat en glòria i llum, els dispensava de tots els problemes que comportava el seguiment del seu mestre, i de la propera nit fosca de la passió que Jesús els havia anunciat, feia pocs dies, a Cesarea de Felip. Pere, tot somiant amb la bellesa del moment, va dir: "Que bé que s'està aquí, farem tres cabanes..." El seu somni, però, va durar molt poc, es van despertar sota el mateix cel emboirat de sempre, i no van veure ningú més fora de Jesús, tot sol, el de cada dia. Van veure un home com els altres, més encara, un condemnat que els precedia vers una escandalosa mort en creu.

Sorprèn l'advertiment que Jesús va fer al final de l'escena en dir: "No digueu res a ningú del que heu vist." És com si calgués preservar la puresa del misteri que no es pot arribar a comprendre del tot sense haver fet abans la dura pujada al turó del calvari, on serà plantada la creu infamant i haver viscut després de la joia de la Pasqua.

Aquells homes baixaren de la muntanya com si se'ls hagués apagat tota la llum de la visió. Malgrat tot, restava en ells el record de la veu vinguda de dalt que havien sentit: "Aquest és el meu fill, l'estimat, escolteu-lo." Com ells, tots els creients hem de guardar aquella paraula lluminosa en el cor. El camí dels creients no es pot il·luminar més que amb aquella paraula que el Pare ens ha adreçat.