(Jaume Duch) Marc presenta avui un dia en l'acció pastoral de Jesús a Cafar-Naüm. Durant el dia, guaria i alliberava els malalts; de ni sol, vetllava i pregava. No es feia pregar per ajudar i servir tothom, i es mantenia tothora en comunió amb el seu Pare. Jesús no deixava pas les coses tal com les trobava, les millorava perquè arreu sembrava vida: "donava la mà" als homes i dones com si amb ell tots poguessin renovar el que en ells havia mort. La salvació que porta Jesús la fa possible la força creadora de Déu.
L'evangelista presenta la bona notícia de Jesús en tres moments: A casa de Pere, on donà la mà a la malalta i aquesta se sentí alleujada i es posà a servir la taula dels amics; Davant la multitud que va descobrir la força guaridora d'aquell profeta; En la pregària en arribar la nit, en el moment d'intimitat amb el Pare.
El text evangèlic recalca que l'atenta acció de Jesús arriba a tots els nivells de la vida. L'acció de Jesús d'aquell dia és el model de l'acció pastoral que la comunitat cristiana ha d'oferir sempre. Sense una misericordiosa mirada als germans, i sense la proximitat amb el Pare de tots, l'acció pastoral de l'Església pot derivar en pur activisme; la popularitat, esdevenir populisme demagògic: la fama, transformar-se en una drecera per aconseguir poder. L'Església no pot oblidar que la seva acció i pregària han d'estar sempre al servei de la seva missió: portar tothom a l'amor de Déu.
El text evangèlic que estem avui contemplant és un bon test per a tots nosaltres: conscients d'haver estat redreçats per Jesús, fem un servei semblant al seu? Una de les situacions més pertorbadores amb la qual topem sovint és la malaltia. Res posa millor en evidència la nostra impotència que la de sentir-nos malalts i experimentar que no podem alliberar-nos de la precarietat. Això fa que sovint ens revoltem i enfonsem en la tristesa. Els creients sabem, però, que Jesus amb la seva mort i resurrecció ja ha vençut, definitivament, el mal i la mort. Tenim la seva garantia, ja que va dir: "Vaig al Pare, on jo vaig vull que també vosaltres hi sigueu... Vaig a preparar-vos un lloc."
La narració ens fa adonar que, en acabar aquell dia la seva tasca missionera, Jesús refusa restar aturat en l'èxit aconseguir a Cafar-Naüm. Ell sabia que la Bona Nova del Regne havia d'escampar-se arreu, per això, de bon matí, es posa en camí cap a altres indrets on poder predicar amb paraules i fets. Jesús havia de continuar l'anunci de l'alliberament, entre els homes, dels vells esclavatges del mal. No era la popularitat allò que ell cercava. Els deixebles es van adonar, llavors, que fer el bé i lloar Déu seria també per a ells, en el futur, la seva tasca missionera.
