(Jaume Duch) La manifestació de Déu es fa present avui en el nadó d'una família pobra. En aquell infant els cristians reconeixem el Salvador de tota la humanitat, Maria i Josep només viuran per aquest infant sempre, però, amb un ai al cor. Maria, com totes les mares es farà una i mil vegades, aquesta pregunta: què serà d'aquest fill meu? Durant trenta anys Jesús serà el noi de Maria i el fill del fuster.
Les festes de Nadal, tot i l’actual consumisme sense aturador, conserven encara un cert aire de tendresa que la festa de la Sagrada Família ens recorda cada any. Quaranta dies després del naixement, els pares de Jesús el van portar al Temple, i allà uns ancians el van prendre en braços. Simeó i Anna exultaven de goig davant l'infant i van entonar cants a la presència divina que es manifestava a prop d'ells. Simeó, de manera sorprenent, va profetitzar que aquell infant seria signe de contradicció per a molts i que una espasa travessaria el cor de Maria. Anna lloà la misericòrdia de Déu per haver-li permès arribar a veure el Messies. La saviesa d'aquells vells va unir il·lusions i realisme profètic. Van ser capaços de veure més enllà de l'aparença física, davant d'un infant feble i desarmat, i van ser capaços de descobrir l'objecte de l'esperança del poble de Déu.
Davant de la Sagrada Família, nosaltres podem pensar també en les nostres famílies i fer possible en els nostres cors una mica més de tendresa per ser més generosos en les relacions personals. Avui es parla molt sobre la crisi de la família tradicional. Cada dia som testimonis de canvis profunds en les relacions personals, ningú, però, pot anunciar amb certesa que el model familiar desapareixerà en un futur. La història ens ensenya que, en els moments més difícils, s'estrenyen sempre els vincles i la solidaritat es fa més viva.
En tot temps moltes famílies han mirat d'imitar aquella família de Natzaret fonamentats en l'exemple de la seva harmonia i de la pau compartida. Cal reconèixer que els qui genero- sament resten fidels a les exigències de l'Evangeli són famílies compromeses en els valors del Regne de Déu. No es pot menystenir, tampoc, que també existeixen famílies centrades sobre si mateixes que eduquen els seus fills des de paràmetres egoistes. Avui ens podem preguntar: si el risc permanent de l'individualisme egoista influeix gaire en la nostra comunitat eclesial i en l’àmbit de la nostra família. Respondre a aquestes preguntes pertoca, és clar, a cadascú i posar-hi també remei si cal.
Acabem avui amb una petita pregària per les nostres famílies:
Que ell, Déu dels nostres pares, ens conservi units en el mateix amor.
Que la pau de Crist ompli els nostres cors i tota la nostra família.
Que siguin beneïts els nostres fills i els seus fills.
Que no ens faltin mai els amics i viure en pau amb ells.
Que tots sapiguem donar-nos les mans, guiats pel Senyor.
