(Jaume Duch)
El tercer diumenge d'Advent ens situa davant una questió cabdal: "¿Quina incidència té avui l'Evangeli en la nostra vida?". ¿Les nostres sovintejades angoixes i la perplexitat actual davant els canvis socials, polítics i religiosos, dels quals som testimonis, ens fan pensar, potser, que s'està acabant l'alegria i el goig que l’encarnació del Fill de Déu va oferir un dia a la humanitat?
Joan el Baptista, "el testimoni de la llum", ens recorda que els creients, si ho són de veritat, han de ser constants a donar testimoni de la seva fe, i que per això una cosa és necessària: viure seriosament l'experiència de Déu, superant així la pobresa espiritual a la qual ens aboca la superficialitat en anar desorientats per la vida.
És ben cert que Déu resta en l'àmbit del misteri, i per això no s'entrega del tot a la capacitat sensible dels nostres sentits ni a la llum de la nostra raó, però això no vol dir que estiguem condemnats a restar lluny d'ell i no poder sortir mai de la nit fosca que ens resulta tan familiar. El que ens pot ajudar és fer cas als creients que ens han precedit en el camí de la vida i de la fe, imitant la seva constància a l'hora de cercar Déu, tot i les dificultats que van experimentar en el curs dels seus dies. S'ha dit que el risc dels cristians d'avui és que els sobren les paraules, però els falta obediència a la Paraula. Sols la disposició a deixar-se portar per l'Esperit por reanimar la fe i generar el testimoniatge de Déu davant els homes.
Joan, en l'interrogatori que li fan els servidors oficials del temple, els diu: "Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi: jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat”. Paraules que ens porten a recordar el sentit bíblic del terme conèixer, que fa esment de la riquesa que comporta la càlida tro- bada amb les persones per sobre de la freda trobada amb les idees i les veritats.
Joan sap que ell no és el Messies; que és tan sols el precursor. Només sap això, però el poc que sap, ho sap bé i ho viu a fons. És per això que quan arriba la seva hora s'entrega del tot a la seva missió de profeta missatger de Déu, revelador del Messies.
Joan sap que ell, malgrat no ser la llum, la seva missió és precisament donar-ne testimoni. Ell assenyala aquell que ve a donar rostre al Déu invisible, i un cos al Déu intocable. Aquesta serà la tasca prioritària de tots els cristians: preparar els camins del Senyor. Joan, amb la seva senzillesa, és un excel·lent model que cal imitar. Ell no es dona importància, no vol cridar l'atenció ni impactar ningú per la força ni per la por, ell vivia de manera ferma i convençuda.
La nostra vida està acompanyada per molts profetes. Són les persones que viuen des de la veritat i l'amor de Jesús. Ells són els qui aplanen avui els camins del Messies.
