(Jaume Duch) La comunitat cristiana s'aplega avui en les esglésies per iniciar un nou cicle litúrgic. L'Advent és temps de preparació per acollir com cal la presència del salvador, el Fill, que va venir per fer realitat el designi salvador de Déu Pare. Les paraules de Jesús que escoltem avui a l'Evangeli són la millor invitació a reaccionar, no fos cas que la nostra vida ensopida ens privi de viure plenament. Són paraules adreçades a tots i a cadascun de nosaltres: Vigileu i pregueu.
A què respon l'advertiment de Jesús? Sabem, per experiència, que l'esperança es pot anar diluint en les nostres vides de manera silenciosa i quasi imperceptible. És com si la nostra vida anés perdent color i intensitat a poc a poc amb el pas dels dies, tot pot semblar pesat i avorrit. Encara que anem fent el que hem de fer, res en la vida, però, acaba d’omplir-nos. A poc a poc, la mateixa mediocritat en les nostres relacions socials tot ho va complicant fins a arribar a no esperar gran cosa de la vida, ni de ningú. És com si haguéssim envellit de sobte, i la il·lusió estigués a punt de morir definitivament en nosaltres.
Què podem fer davant d'aquesta situació? Jesús diu que el primer que cal fer és despertar i obrir els ulls. Res està perdut.
Hem de preguntar-nos: què és el que hem descuidat fins ara? Què és el que hem de canviar? El malestar que podem sentir és sens dubte una crida de Déu mateix, que ens vol vius i receptius al bé i al seu amor per poder fer front a tot el que ens enfonsa en la mort. És per això que ell va venir un dia, ve avui, i vindrà a la fi. L'Advent que avui comencem apunta a la festa de Nadal. La mateixa paraula d'Advent ens està dient que cal celebrar i agrair el Fill de Déu, que va venir perquè la vida divina sigui possible dins i fora de nosaltres.
Tinguem present, però, que només sabran veure l'Infant de Maria, nascut en una establia, els qui vetllin i busquin. Al contrari, no el veuran els qui es pensen que ja ho saben tot i que no necessiten que ningú els salvi. Aquests seguiran a les fosques sense experimentar el goig de ser estimats definitivament.
Temps tindrem al llarg d'aquest nou cicle litúrgic, que avui comença, d'anar redescobrint tot el que significa la presència de Jesús entre nosaltres. Setmana rere setmana, ens parlarà i ens ajudarà a no prendre mal davant el ritme canviant de la història de l'Església i la de cadascú, alliberant-nos del temps banalment repetitiu que era el nostre sense Jesús.
Us convido avui a començar l'Advent pregant així: Senyor Jesús, sempre present enmig del vostre poble, escolteu la nostra pregària. Obriu els nostres ulls perquè puguem veure-us, truqueu fort perquè us obrim de bat a bat les portes de casa nostra. Feu estada entre nosaltres, avui i per sempre. Amén.
