(Oriol Xirinachs) Ahir el Joanet feia 9 anys. El seu avi, per a qui el Joanet té una veneració i estima gran, li va regalar el pijama que ja feia temps que li feia molta il·lusió. Però, ai!, l’avi no entén de talles i el que li va regalar n’era una de més gran a la que li corresponia. Què hi fa? Se’l vol posar de totes totes perquè és el regal del seu avi. La mare el vol convèncer per guardar-lo per a l’any vinent quan haurà crescut i li vindrà a mida. Doncs ell, tossut, acaba amb la seva i es posa el pijama. Evidentment li ve gran i li penja per totes bandes; sembla un pallasso. Però ell és l’home més feliç, inconscient del ridícul que fa. És el regal de l’avi!
És per pensar-hi! Sí, revestir-nos de l’Evangeli sempre ens vindrà gran. L’Evangeli és una talla de creixement: «Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem» (1Jn 3,2). Per això, davant el món actual, viure l’Evangeli vol dir acceptar fer el pallasso i el ridícul, però el Joanet ens ensenya a viure’la amb la seva il·lusió perquè és el gran regal de Jesús, a qui estimem. No sé si la gent ens veu tan feliços!
L’altra possibilitat és retallar el pijama per fer-lo a la nostra mida. I malauradament és el que hem fet massa sovint; retallar l’Evangeli per fer-lo a la nostra mida: «Les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. I els deia encara: —Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! »(Mc 7,7-9).
Però aleshores quina necessitat i ganes de créixer tindrem?
