(Oriol Garreta) Quan vaig ser ordenat de prevere el 29 de juny de 1963, em van enviar de vicari a la Parròquia de Sant Jaume de Badalona, al carrer Tortosa i Marquès de Montroig. Vaig començar dos grups d’aprenents de la JOC, amb nois d’uns 14 anys, alguns d’ells ja treballaven. A la Parròquia de Sant Joan Baptista de Sant Adrià del Besòs, vaig portar un grup d’aprenents i un grup de militants de la JOC amb joves d’uns 19 i 20 anys. Gràcies a les trobades de Consiliaris de la JOC de Barcelona, a l’ajuda de mossèn Jordi Bertran consiliari general de la JOC que venia a dormir a la parròquia i de mossèn Joan Carreres rector d’una parròquia de l’arxiprestat, vaig aprendre a ser consiliari de quatre grups de la JOC.
La sortida del Seminari i el començament de la vida pastoral a una parròquia obrera de Badalona, em va representar una forta crisi. Havia estat educat en una espiritualitat molt ignasiana, al seminari teníem l’hora de meditació, la celebració de l’Eucaristia, moments per la lectura espiritual, per l’estudi, la pregària de la tarda i de la nit amb l’examen de consciència. A la parròquia no trobava la manera de tenir un horari establert, els grups i reunions que tenia sovint eren a hores intempestives, no sabia trobar el moment adequat per resar, temps per fer lectura espiritual, per fer la pregària de les hores, per fer l’examen de consciència quan m’estava adormint. Tenia greus problemes de consciència en no poder complir degudament amb el què m’havien ensenyat, anava fent com podia, però la formació rebuda no em servia.
Acompanyant els grups d’aprenents i de militants de la JOC, la meva espiritualitat va canviar. Vaig aprendre a ser amic dels joves, a conèixer moltes de les seves famílies, la pobresa de les seves llars, el treball que començaven a tenir els aprenents, les dificultats per compaginar feina i estudi, la seva vida de lleure, els problemes familiars, els problemes laborals i el tracte que rebien molts d’ells a la feina, els acomiadaments i cerca de treball.
Havia après al Seminari la Revisió de vida que fèiem amb el grup de companys, havia après l’esquema de la Revisió de vida i el procurava aplicar als grups de la JOC. No era fàcil, però mica en mica va anar sorgint la vida d’aquells nois, les seves inquietuds i com que havia d’anar trobant un evangeli a cada reunió per ser comentat i aplicat a la vida i al fet revisat, vaig començar a palpar la presència de Déu, no solament en els fets presentats, sinó sobretot en cada una de les persones d’aquells nois. Els mateixos nois em van demanar que també presentés fets per revisar. La meva pregària i la meva i la meva espiritualitat van començar a canviar. Pregava per aquells nois concrets, parlant dels fets de vida i comentant l’evangeli de Jesús vaig anar descobrint que l’evangeli era viu en la vida d’aquells nois, que no solament els havia d’ensenyar qui era Jesús, sinó que s’adonessin ells mateixos com en les seves vides es repetien molts fets de la vida de Jesús.
En alguns d’aquests grups de la JOC, moltes vegades a la reunió següent els explicava com havia descobert Jesús en algun d’ells. Quedaven estranyats i admirats del que els deia, mica en mica es van anar valorant entre ells, es refermava la seva amistat i creixia la seva fe en Jesús. En mi també s’anava desvetllant una fe que partia de la vida. Molts aspectes de la fe ja els creia, però ara els vivia d’una altra manera.
Les trobades de consiliaris, les trobades de militants i d’aprenents que es realitzaven em va ajudar a sentir-me d’un gran col·lectiu obrer i eclesial, a no tancar-me en els petits grups que acompanyava i a transmetre als nois la vivència de pertànyer a un gran moviment on hi poden trobar molts altres grups com els seus que viuen i treballen pels joves del món obrer.
La revisió de vida que fem a la JOC i a l’ACO, amb el seu Veure, Jutjar i Actuar, m’han ajudat a fer servir el mateix esquema en altres reunions i trobades de grups parroquials o d’altres col·lectius i fins i tot en les homilies i conferències que he fet.
Els moviments de la JOC i de l’ACO m’han ajudat a estar atent i valorar la vida en els seus detalls més petits: gestos, paraules, accions, com també descobrir les gran causes socials i polítiques de moltes coses, situacions i esdeveniments que passen en el món i en la vida de les persones.
Els moviments de la JOC i de l’ACO m’han ajudat a conèixer molt més a Jesús, a esprémer fets, paraules, actituds de Jesús narrades a l’evangeli, a treure’n el màxim suc per a la nostra vida.
Els moviments de la JOC i de l’ACO m’han ajudat a valorar l’acció i el compromís de les persones, per damunt del que saben, pensen o creuen. Crec que podem arribar a dir que la persona és el que fa, més que no pas el que sap.
Els moviments de la JOC i de l’ACO m’han ajudat a saber escoltar l’altre, com també fer parlar i expressar-se a les persones. Valorar el que cada persona ha dit en una reunió. Descobrir com és Jesús, el seu Esperit, qui mou les persones a parlar i a actuar, com és ell qui també em mou.
