(Jaume Duch) La paràbola que Mateu ens presenta aquest diumenge és clara i entenedora per als qui cada matí es lleven disposats a emprendre de nou, amb Jesús, el camí de la seva conversió.
La societat amb la qual Jesús es va trobar estava plena de barreres de separació i entravessada per complexes discriminacions personals: els considerats piadosos; els pecadors al marge de la llei; els purs, amb els quals es podia tractar i els impurs a qui calia evitar; els familiars a qui s'havia d'estimar i els estrangers a qui es podia tancar la porta de casa, etc. L'actitud valenta de Jesús, oposada a la manera de fer de la religió dominant, resulta tan sorprenent que encara ens costa avui d'acceptar-la del tot. Els homes de la religió tenien la mà trencada a l'hora de justificar-se amb paraules boniques, mentre assenyalaven els altres com a culpables de tot. El "sí, ja vaig a la vinya" esdevenia sovint llavors i ara la tapadora del "no hi vull anar".
Jesús no va ser un moralista a la manera dels fariseus, va ser per això que no el van perdonar mai i, juntament amb els sacerdots del temple, el van condemnar a una mort ignominiosa. Ell, per la seva part, va predicar la no-violència i l'amor als enemics com a fonament d'un nou ordre de vida en el món, que és el nostre.
És significativa la crítica que va adreçar als dirigents religiosos del seu poble: "Us dic amb tota veritat que els recaptadors d'impostos i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu." Jesús parla bé d'aquestes persones menyspreades per tothom perquè, potser, sabien estar atents amb fets als abandonats i tenir compassió dels més perduts.
Va ser Jesús qui parlant de si mateix va dir que no havia vingut al món per salvar els justos, sinó els pecadors avergonyits que no saben on refugiar-se. No ens hem de deixar enganyar per les paraules, són els fets els que compten per a Déu. Nosaltres, després d'haver escoltat avui la paràbola proposada, no haurem d'oblidar mai que la vinya de la qual parla el Senyor no es pot cultivar a base de dir: "Sí, Senyor, ara hi vaig...", sinó amb l'ajut fet a les persones que esperen un cop de mà per poder tirar endavant en la seva vida.
Déu coneix els pecats amagats dels "justos", i la disposició interior dels "pecadors" que volen deixar de ser-ho. És per això que, fiats en la seva paraula, ens adrecem al Pare, que no rebutja mai la sinceritat dels qui alhora que reconeixen les seves pors i els seus pecats treballen amb constància en la seva vinya, que és el món sencer.
No es pot regatejar amb el sí i el no en la construcció del món nou.
