Quan t’acostes a Sant Víctor de Seurí, les parets de pedra, el gessamí que creix al voltant de la porta, la tanca de ferro i el campanar de pissarra et transporten a prop d’un temps antic. A
mb el petit cementiri a tocar de l’entrada, una s’acosta a la porta de fusta fosca i, de fora estant, ni tant sols es pot intuir el què et trobaràs a dins.
Podries pensar que és una església pirinenca com tantes altres: primer romànica, que ho va ser, i després obligada a fer-se gran al segle XVIII. Potser fins i tot t’esperes que sigui fosca, plena de pols i olorant humitat i recordant, de ben segur, que va viure dies més intensos.
Però a vegades en els llocs més insospitats, en valls perdudes com la Vall d’Àssua, passen coses boniques: passa que hi ha gent que somia i que intenta, de totes totes, que els somnis es tornin reals. A Sant Víctor de Seurí li ha passat una cosa així: fa uns anys s’inicia un projecte pioner que repensa l’espai per tal de revitalitzar-lo a partir de l’art contemporani i mantenint alhora el culte dins del temple.
Durada 1 h 30 min (aprox.)
Guia Sra. Noemí Nus
Observacions Places limitades. Activitat amb reserva prèvia
Més informació
Foto: Pere Bàscones