Diumenge IV d’Advent. Cicle C
Barcelona, 23 de desembre de 2018
Avui es diuen moltes coses. La gent no para de xerrar.
Constatem que hi ha una falta generalitzada de confiança i de credibilitat.
Per això, hi ha també molta por i molta tristor.
Joves i grans, per raons diverses, viuen en la incertesa i en la desconfiança.
I, quan no hi ha ningú en qui confiar, la vida es converteix en un absurd.
Els creients, seguint les petjades de Maria, poden ajudar a trobar un sentit a la vida, una raó per viure que fan l’existència digna de ser viscuda i viscuda amb plenitud.
Maria compleix aquesta tasca de donar sentit a la vida anant a on la necessiten,
En aquest moment, pot ajudar Elisabet, d’edat avançada i, per tant, amb probables dificultats en l’embaràs.
I hi va ben decidida.
La qüestió és ben clara:
A qui ajudem, nosaltres?
Quin és el sentit del nostre viure?
Ajudem o bé fem el desentès?
O encara pitjo! en lloc d’ajudar, fem nosa?
