Diumenge II d’Advent. Cicle C
Barcelona, 9 de desembre de 2018
L’Evangeli d’avui acaba amb aquests mots: “Tothom veurà la Salvació de Déu.”
Qui la veurà? Els que estiguin ben disposats. Els receptius, els senzills, els agraïts, els bons creients.
No la veuran els orgullosos, els autosuficients, els petulants, els que es pensen saber-ho tot, els creguts, els pets bufats que bufen el caldo fred.
L’oferta de Déu és universal.
Però, l’acceptació és personalíssima, és intransferible.
I aquí és a on la majoria fallem.
I, per què?
Perquè
no som prou senzills
no som prou receptius
no som prou agraïts
no som prou creients.
Si de debò ho fóssim, aquest podria ser per a nosaltres el primer Nadal sincer de la nostra vida.
Si no és així... del Nadal val més que ni en parlem.
Per què?
Perquè el Nadal és una mentida més, hàbilment manipulada:
pels capitalistes del món sencer
pels poderosos que ho maneguen tot en llur propi profit
pels ateus que es riuen de Déu
pels dèspotes i pocavergonyes que si volessin no veuríem mai el sol.
Mentida al servei del màxim negoci.
Aquí Déu no hi pinta res.
Aquí Déu és el Gran Absent.
