Diumenge XXVIII de durant l’any. Cicle B
Barcelona, 14 d’octubre de 2018
En quina mena de cultura vivim avui nosaltres?
Com qualificar-la?
Vivim en la cultura del tenir. I com més, millor.
L’estil de l’home contemporani es va orientant cada cop més
cap el tenir
cap a l’acaparar
cap al posseir.
Per a molts, aquesta és l’única feina rendible i sensata.
Certament
-guanyar diners
-poder comprar coses
-posseir tota mena de béns pot produir un cert benestar
Per què?
Perquè gràcies als diners i a les possessions la persona se sent
-més segura
-més important
-amb una major autonomia
-amb més poder i prestigi social.
Però, el posseir més i més
-no és suficient
-no sosté l’individu
-no el fa créixer ni com a persona ni com a subjecte generós.
I per què no el fa créixer?
Perquè, sota l’imperi dels diners, la persona, cada cop més, va introduint en la seva vida necessitats artificials, necessitats falses, necessitats inútils, necessitats tòxiques i verinoses.
La persona s’oblida de l’essencial. Es rodeja d’objectes i de possessions, però s’incapacita per a la relació viva, franca i lleial amb els altres.
Què passa aleshores?
Passa que la persona acaba caient en la frustració i el buit existencial i la pretesa felicitat s’evapora, quedant en no res.
Aquestes persones obsessionades en tenir més i més, obliden que per a ser autèntics, necessiten
-sortir d’ells mateixos
-rompre la closca de l’egoisme
-servir una causa
-lliurar-se, entregar-se
-estimar realment algú
-comprometre’s
-compartir.
Sense aquesta auto-transcendència no pot haver-hi veritable felicitat ni veritable realització personal.
És ben significativa i alliçonadora l’escena evangèlica d’avui.
Un ric s’acosta a Jesús.
No li pregunta per la vida present perquè ja la té prou ben assegurada i resolta.
Què és el que vol el ric?
Que la religió li asseguri la vida eterna.
Jesús li parla clar i sense embuts.
Què li respon?
“Et falta una cosa: alliberar-te de les teves riqueses i aprendre a compartir amb els realment necessitats.”
Vet aquí la resposta de Jesús.
Què ens diria avui Jesús a nosaltres si li féssim la mateixa pregunta?
Per a compartir no cal ser ric. És suficient tenir bon cor.
Quina mena de cor tenim nosaltres?
-un cor egoista i eixut
o bé
un cor generós i solidari?
