Diumenge XXV de durant l’any. Cicle B
Barcelona, 23 de setembre de 2018
Segons l’evangeli de Marc, fins a tres vegades insisteix Jesús, camí de Jerusalem, en el destí que li espera.
La seva entrega al projecte de Déu no acabarà amb l’èxit triomfal que imaginen – i desitgen – els deixebles.
Al final, hi haurà resurrecció però, encara que sembli increïble, Jesús serà crucificat.
Els deixebles han de saber-ho.
Però els deixebles no ho entenen. I tenen por de preguntar.
Ells segueixen pensant que Jesús els hi aportarà poder i prestigi. No pensen en cap altra cosa.
En arribar a Cafarnaüm, Jesús els fa una sola pregunta: De què discutíeu pel camí?
Els deixebles
-callen
-guarden silenci com si fossin muts.
Els hi fa vergonya dir-li la veritat al Mestre.
Mentre Jesús els hi parla d’entrega i de fidelitat, ells estan pensant i discutint sobre qui serà el més important.
No creuen ni en la igualtat ni en la fraternitat que busca Jesús.
De fet, el que els mou és l’ambició i la vanitat: ser superiors als demés.
No seguin, nosaltres, discutint de coses semblants?
L’església ¿Ha de renunciar als seus privilegis o ha de buscar amb desfici
-poder social?
-el recolzament polític?
A quines congregacions i moviments cal donar importància i a quines arraconar?
Quins teòlegs mereixen l’honor de ser considerats ortodoxes i correctes i quins han de ser silenciats i marginats?
Només els homes han d’accedir al sacerdoci o també les dones?
Davant el sospitós silenci dels deixebles, Jesús s’asseu i els crida.
Té el màxim interès en què l’escoltin bé i, sobretot, que l’entenguin. El que els va a dir, ara mateix, de cap manera ha de ser oblidat.
I què els diu?
Els hi diu això: “Qui vulgui ser el primer, que sigui l’últim de tots i el servidor de tots.”
Què vol dir això?
Segons Jesús, en el seu moviment no s’ha de mirar tant als que ocupen els primers llocs i tenen
-nom
-títols
-i honors.
Qui són, doncs, els realment importants?
Importants són els que sense pensar en el seu nom, prestigi o tranquil·litat personal.- es dediquen sense ambicions de cap mena i amb total llibertat
-a servir
-a col·laborar
-a contribuir generosament al projecte de Jesús.
Ho hem de tenir ben present en el pensament i en l’acció: el decisiu, l’important no és quedar bé davant la galeria mundana, davant el teatre i la comèdia del món.
El realment decisiu i el de debò important és fer el bé als que més ho necessiten, és a dir, als últims en l’escala social.
És aquesta la nostra dinàmica operativa?
Ho és
o no ho és?
