La descoberta que el pa messiànic s'ha d'oferir també als gentils comporta que calgui un canvi radical en els homes i dones que volen seguir Jesús; han d'aprendre a escoltar i parlar d'una manera nova. Això és el que vol posar de manifest el miracle de la guarició del sord-mut (Mc 7,31-37), episodi que llegim a l'evangeli d'aquest diumenge. El cristià és un home o una dona a qui Jesús obre els ulls i deslliga la llengua a fi que pugui escoltar i parlar un llenguatge nou i susceptible de dir quelcom i tenir sentit per a tots els éssers humans. Aquesta nova manera d'escoltar i parlar esdevindrà imprescindible per afrontar la nova etapa que es prepara: l'anada a Jerusalem (cc. 8-16).
El recorregut que fa Jesús resulta estrany, tot apunta a una intencionalitat narrativa o teològica. Marc vol situar Jesús en territori pagà com exemple i estímul de la missió evangelitzadora que les comunitats cristianes hauran de fer en territori pagà.
El text no aporta dades suficients per deduir si el sord-mut és pagà o jueu. En cas de ser pagà i en un temps que poca gent sabia llegir i escriure i tota la informació entrava per l'oïda i es donava amb la veu, ser sord-mut era una gran desgràcia. En cas de ser jueu el sord-mut viu una contrarietat afegida: està impedit d'escoltar la lectura de l'Escriptura i de proclamar la lloança dirigida al Déu d'Israel.
No s'ha de deixar passar per alt la menció dels qui porten el sord-mut davant Jesús. El detall va més enllà de posar de manifest la total passivitat que la sordesa i el mutisme operen en el malalt. Solen passar desapercebudes aquestes figures que en els evangelis són les que acompanyen cap a Jesús. Són les que porten la llitera en l'episodi de la guarició del paralític (Mc 2,3), els qui a Betsaida porten un cec davant Jesús (Mc 8,22), el pare que porta el fill posseït per un esperit (Mc 9,17), els qui porten els infants davant Jesús (Mc 10,13), els qui encoratgen el cec Bartimeu a anar cap a Jesús (Mc 10,49). Aquests personatge anònims que acompanyen cap a Jesús són el símbol de les comunitats cristianes que tenen la funció de portar cap a Jesús les persones siguin d'on siguin, vinguin d'on vinguin, creguin el que creguin.
Jesús s'enduu tot sol el sord-mut, lluny de la gent. Ho fa per impedir el coneixement del fet en consonància amb el que dirà al v. 36: "Els prohibí que ho diguessin a ningú" o potser aquí hi ressona la iniciació cristiana practicada a les comunitats?. Si és això darrer, el gest de Jesús reflecteix un ritual de catequesi i iniciació sacramental que es donava a les primitives comunitats. L'estar sol amb Jesús seria un moment intens de formació cristiana, temps de trobament i descoberta de Jesús totalment personalitzada. De fet en l'evangeli de Marc s'hi poden descobrir els moments en que Jesús separa els deixebles i en un apart els dóna una instrucció específica per a ells, intensa i personal. Es pot veure en el tercer anunci que Jesús fa de la seva mort i resurrecció. Els deixebles tenen por, Jesús els pren apart i els instrueix sobre el que s'esdevindrà (Mc 10,32).
Jesús no vol que el prenguin per un mer miracler i que es passi per alt la realitat de la creu, per això demana que no diguin res a ningú. Però Isaïes diu: "la llengua del mut cridarà de goig" (35,6). No es pot silenciar la grandesa d'una realitat que es presenta com una nova creació. La guarició del sord-mut posa de manifest la realitat d'un regne de Déu que es posa en marxa, com una nova creació; per això el text diu: "Tot ho ha fet bé" recordant el text de Gènesi (1,31): "Déu veié que tot el que havia fet era bo".
Diumenge 23 durant l'any. 9 de Setembre de 2018.
