Quants manaments s’havien d’observar per a complir íntegrament la Llei?
Segons els jueus: 613.
Per això no és gens estrany que en els cercles rabínics es fessin preguntes com la que plantegen a Jesús en un intent de buscar l’essencial.
Quin manament és el primer de tots?
Jesús respon de manera clara i precisa: “El primer és: estimaràs el Senyor, el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu ésser.”
El segon és aquest: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.”
Com escoltar avui aquestes paraules fonamentals de Jesús?
Hi ha una realitat ben clara: l’amor és el tot.
A la vida, el que se’ns demana és estimar. Aquesta és la clau de volta.
I, per què l’amor és la força que dóna sentit, veritat i plenitud a la vida?
Aquesta centralitat de l’amor arrela en una realitat màxima: en Déu origen de tota vida: l’amor en persona.
Aquesta és la definició més atrevida i més insuperable de la fe cristiana. “Déu és Amor” escriu S. Joan en la seva primera carta c.4 v.8
Podem dubtar de tot i de tothom, menys d’això.
Vet aquí perquè “estimar Déu” és trobar el nostre màxim bé.
Quantes pors i quantes angoixes es diluirien si visquéssim aquesta certesa!
Quina força i quin dinamisme brollarien dins nostre!
És aleshores quan comprenem la verdadera profunditat del 2on manament: estima el proïsme com a tu mateix.
Qui de debò estima Déu sap i és ben conscient que no pot viure en una actitud d’indiferència i despreocupació o oblit dels altres.
L’única actitud humana veritable, davant de qualsevol persona, és estimar-la procurant per tots els mitjans possibles el seu màxim bé real.
És aquesta la nostra convicció i activitat?
Conseqüència pràctica: és una il·lusió i un engany garrafal pensar que jo estic en bona relació amb Déu si em relaciono malament amb algú, sigui qui sigui.
Més encara: en unir el diví amb l’humà, Jesús secularitza la religió i situa el fet religiós en l’àmbit del que és laic.
D’aquesta manera, Jesús simplifica extraordinàriament la religió.
Què vol dir això?
Que el més gran en la vida és
-ser respectuós
-ser tolerant
-ser bona persona
-ser bon ciutadà
i persona de bé.
I això, sempre!
És realment això el que som nosaltres?
