Vaig assistir el passat dimecres a una taula rodona molt interessant sobre "L'ànima d'Europa" organitzada per la Fundació Joan Maragall. Molt suggerents les aportaciones de Francesc Torralba, Vicenç Villatoro i Josep Ramoneda. Em va servir per recordar que la crisi que estem vivint no ve de nou i que certs valors d'Europa s'han anat perdent amb els anys, que es viu una tensió evident entre èpoques i un problema real de convivència amb la diferència, entre moltes altres idees.
Em diu la ràdio avui que és el Dia d'Europa. Me'l miro amb escepticisme perquè en aquest projecte hi ha massa coses que grinyolen. Ens n'hauriem de sentir orgullosos però costa. El que hauria de ser, a més a més d'altres coses, un projecte en favor dels valors que sempre s'han destacat del nostre continent, sembla haver oblidat aquesta dimensió de l'eruopeïtat. Ara predomina l'euro, els acords econòmics, les tanques frontereres i les repatriacions del que no són benvinguts, encara que fugin d'una guerra.
I per acabar, un periodista de Catalunya Ràdio, que es troba a Idomeni, acaba de dir: "Tothom hauria de veure això". Tot i entendre el missatge, hi discrepo. "Ningú no hauria de viure això". L'ànima d'Europa està malmesa, ferida i gangrenada de mort.
Teresa Gomà, religiosa del Sagrat Cor
