Després de les festes de Nadal, que ja ens queden tan llunyanes, tots tornem a la tasca diària amb moltes ganes i bons propòsits que només el temps ens dirà com n'eren de realistes. Encara que només hagin estat uns dies, la seva intensitat fa que la tornada sigui ben feixuga, o potser només em passa a mi? Porto tot el mes de gener intentant reprendre la normalitat, però no me n'acabo de sortir.
A casa, a la comunitat, hem viscut un fet que ens ha ajudat a entendre com ens costa fer passes enrera en la nostra societat del benestar. Hem estat quasi bé tres mesos sense rentadora de roba. Així que emprat l'enginy per rentar aquí o allà, per embrutar menys, per fomentar la higiene. Quan ens sortia la queixa fàcil.... només calia mirar les notícies o el diari i adonar-nos-en que entre els molts privilegis, una petita mancança no mereixia ni tan sols una paraula desagradable.
La quotidianitat mereixeria un gran somriure, i un entrebanc, un somriure encara més gran.... si fossim conscients de tot allò del que gaudim sense ser-ne mereixedors. Només per haver nascut en l'hemisferi o el país adequat. Així podrem ser més capaços de pujar aquest gener costerut i, abans no acabi, fer el cim.
