Quan s'acosten, cada any, aquestes dates, ens enfilem a dalt de l'escala, localitzem les capses de Nadal, i amb molta cura n'anem traient les figuretes, garlandes, trossos de suro per fer les muntanyes, i aquelles particularitats de cada casa (a la meva, una figureta d'un mossèn amb sotana amb un paraigua negre!). Anem desembolicant cada detall, fem el pessebre amb devoció.... i l'il·luminem perquè ens acompanyi totes les Festes.
El pessebre original era un lloc fosc i mig oblidat que a cada casa hem decorat. N'hem tret el millor, i cada any el renovem, com toca. El pessebre del nostre cor.... són aquells racons enfosquits que necessiten la llum i l'esperança que els assenyali un camí diferent, un futur nou. Són els racons de la desconfiança i l'egoisme. De la mandra. De la por.
Obrim les capses del nostre cor, renovem-lo, il·luminem-lo.... i deixem que Jesús hi faci estada !
