Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 10 de febrer de 2015
Si un cristià vol conèixer la seva identitat, no pot seure còmodament en una butaca fullejant un llibre, donat què el món “no és un catàleg” amb “la imatge de Déu” al seu interior. I encara menys pot dissenyar-se un Déu de fàcil obeir amb regles que no tenen res a veure amb Ell.
Els inquiets veuran a Déu
La lectura del Gènesi que parla sobre la creació de l'home “a imatge de Déu” suggereix al papa Francesc una reflexió sobre el camí correcte i els molts erronis que s’obren davant d'un cristià que vol saber el seu origen. La imatge de Déu -diu Francesc- es troba “ni a l’ordinador, ni en les enciclopèdies”. Per trobar-la, i llavors entendre “la meva identitat”, es pot fer tant sols d’una manera, “només posant-se en camí”. En cas contrari –diu– “mai podrem conèixer el rostre de Déu”:
“Qui no es posa a caminar, mai coneixerà la imatge de Déu, mai trobarà el rostre de Déu. Els cristians asseguts, els cristians quiets no coneixeran la cara de Déu: no el coneixen. Diuen: “Déu és així, o així..., però no el coneixen. Els tranquils. Per caminar és necessària aquella inquietud que el mateix Déu ha posat al nostre cor i que et porta endavant per buscar-lo.”
La “caricatura” de Déu
Certament –considera Francesc– posar-se en camí és deixar que Déu o la vida ens posi a prova, posar-se en camí és arriscar”. I així han fet, desafiant perills i sentint-se abatuts pel cansament i la desconfiança, fins i tot gegants com el profeta Elies o Jeremies o Job. Però això també és una altre manera d’estar quiets i així falsejar la recerca de Déu, que Francesc descobreix a l’episodi de l’Evangeli en el qual escribes i fariseus critiquen a Jesús per què els seu deixebles mengen sense haver respectat els rituals de neteja:
“A l’Evangeli, Jesús es troba amb persones que tenen por de posar-se en camí i “es conformen amb una caricatura de Deu”. És a dir, amb una falsa carta d’identitat. Aquests no-inquiets han fet silenciar l’inquietud del cor, pinten a Déu amb manaments i s’obliden d’Ell: “Vosaltres, desatenent el manament de Déu, observant la tradició dels homes”, i així s’allunyen de Déu, no caminen cap a Ell i quan es senten insegurs, inventen o fan un altre manament”.
La gràcia d'estar en camí
Qui es comporta d’aquesta manera –conclou el papa Francesc– realitza un “camí entre “cometes””, un “camí que no camina, un camí aturat”:
“Avui la litúrgia ens fa reflexionar sobre aquests dos textos: dues cartes d'identitat. Aquella que tots nosaltres tenim, perquè el Senyor ens ha fet així i aquella que ens diu: “posa't en camí i tindràs coneixement de la teva identitat, perquè ets la imatge de Déu, perquè estàs fets a semblança de Déu. Posar-se en camí i buscar a Déu”. I l’altre: “No, estiguis tranquil; compleix tots aquest manaments i això és Déu. Això és el rostre de Déu”. Que el Senyor en doni a tots la gracia del coratge per posar-nos sempre en camí, per buscar el rostre del Senyor, aquell rostre que un dia veurem però que aquí, sobre la Terra, hem de buscar.”
Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió
