Angelus del papa Francesc a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, 16 de març de 2014
L’esdeveniment de la Transfiguració ens recorda que Jesús “va portar amb Ell Pere, Jaume i Joan” i els va conduir “dalt d’una muntanya”. La muntanya – subratlla el papa – representa “el lloc de la proximitat amb Déu”, “el lloc de la pregària, on trobar-se davant la presència del Senyor”. Allà dalt, Jesús es mostra als tres deixebles “transfigurat, lluminós” i després apareixen Moisès i Elies, que conversen amb Ell. El seu rostre és “tan resplendent”, que Pere “en queda fulgurat”. Però, de seguida, ressona des dalt “la veu del Pare que proclama Jesús el seu Fill predilecte”, dient “Escolteu-lo”.
“És molt important aquesta invitació del Pare. Nosaltres, deixebles de Jesús, estem cridats a ser persones que escolten la seva veu i prenen seriosament les seves paraules. Per escoltar Jesús cal ser prop seu, seguir-lo, com feien les multituds de l’Evangeli, que el seguien pels camins de Palestina- Jesús no tenia una càtedra o un púlpit fix, sinó que era un mestre itinerant, que proposava els seus ensenyaments, que eren els ensenyaments que li havia donat el Pare, al llarg dels camins, recorrent trajectes no sempre previsibles i a vegades poc còmodes”.
Cal seguir Jesús per escoltar-lo “en la seva Paraula escrita, en l’Evangeli”.
Cal seguir Jesús per escoltar-lo “en la seva Paraula escrita, en l’Evangeli”.
“Vosaltres llegiu l’Evangeli? És una cosa bona; és una cosa bona tenir un petit Evangeli, petit, i dur-lo amb nosaltres, a la butxaca, a la bossa, i llegir-ne un petit fragment en qualsevol moment del dia. Allà és Jesús qui ens parla, en l’Evangeli! Penseu en això. No és difícil, i tampoc cal que siguin quatre: un del Evangelis, petitet, amb nosaltres. L’Evangeli sempre amb nosaltres perquè és la Paraula de Jesús, per poder-lo escoltar”.
“Nosaltres tenim la necessitat d’apartar-nos, de pujar dalt la muntanya en un espai de silenci, per retrobar-nos a nosaltres mateixos i percebre millor la veu del Senyor. Això és el que fem en la pregària. Però no ens podem quedar allà! La trobada amb Déu en la pregària ens empeny novament a baixar de la muntanya i tornar a baix, a la vall, on trobem molts germans nostres afeixugats per fatigues, malalties, injustícies, ignoràncies, pobresa material i espiritual”.
“A aquests germans nostres que es troben en dificultat estem cridats a portar els fruits de l’experiència que hem fet amb Déu, compartint amb ells els tresors de la gràcia rebuts”.
“Nosaltres tenim la necessitat d’apartar-nos, de pujar dalt la muntanya en un espai de silenci, per retrobar-nos a nosaltres mateixos i percebre millor la veu del Senyor. Això és el que fem en la pregària. Però no ens podem quedar allà! La trobada amb Déu en la pregària ens empeny novament a baixar de la muntanya i tornar a baix, a la vall, on trobem molts germans nostres afeixugats per fatigues, malalties, injustícies, ignoràncies, pobresa material i espiritual”.
“A aquests germans nostres que es troben en dificultat estem cridats a portar els fruits de l’experiència que hem fet amb Déu, compartint amb ells els tresors de la gràcia rebuts”.
“Quan sentim la Paraula de Jesús, escoltem la Paraula de Jesús i la tenim dins el cor, aquella Paraula creix. I sabeu com creix? Donant-la a l’altre! La Paraula de Crist creix en nosaltres quan la proclamem, quan la donem als altres! I així és la vida cristiana. És una missió per a tota l’Església, per a tots els batejats, per a tots nosaltres: escoltar Jesús i oferir-los als altres. No ho oblideu: aquesta setmana, escolteu Jesús! I penseu en això de l’Evangeli: ho fareu? Ho fareu això? Després diumenge que ve em diue si ho heu fet, això: dur un petit Evangeli a la butxaca o a la bossa per llegir-ne un petit fragment durant el dia”.
“Aquesta missió és per a tota l’Església, i és una responsabilitat en primer lloc dels pastors – els bisbes, els capellans – cridats a immergir-se enmig de les necessitats del Poble de Déu, apropant-se amb afecte i tendresa espiritual sobretot als més febles i petits, als últims. Però per complir amb joia i disponibilitat aquesta obra pastoral, els bisbes i els capellans necessiten la pregària de tota la comunitat cristiana”.
Traducció: Marta Nin –Catalunya Religió
“Aquesta missió és per a tota l’Església, i és una responsabilitat en primer lloc dels pastors – els bisbes, els capellans – cridats a immergir-se enmig de les necessitats del Poble de Déu, apropant-se amb afecte i tendresa espiritual sobretot als més febles i petits, als últims. Però per complir amb joia i disponibilitat aquesta obra pastoral, els bisbes i els capellans necessiten la pregària de tota la comunitat cristiana”.
Traducció: Marta Nin –Catalunya Religió
Temàtica
Territori
