Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva, i soparé amb ell i ell amb mi.
(Apocalipsi 3, 20.)
1.- Mira, soc a la porta i truco.
Imaginar. Durant la nit. La casa tancada. Una persona amiga, potser una estimada o un estimat, ens desperta la seva veu, el truc a la nostra porta. Possiblement som i hem estat a la nit, a les fosques. Tenim ganes de trobar-lo novament. És Ell mateix que ens truca, és la seva Veu.
Qui és. És Déu, el nostre Déu, que en Jesús s’ha apropat a la nostra vida i ara vol entrar-hi de nou. El Senyor que és ben a prop de nosaltres. Mai podem escapar de la seva presència. (Salm 139). Hi és en nosaltres (Filipenses 4,4-9). Més encara som temples seus
Fer memòria. No és el primer cop que hem sentit aquest truc. Jesús moltes vegades a la vida ens ha cridat. Fem-ne memòria ara, sentim-nos profundament agraïts. Pensem que ens ha passat que avui torni a trucar. És un Déu fidel, sorprenent.
2.- Si algú escolta la meva veu i obre la porta.
Escoltar la veu. Notable tradició bíblica; Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’Únic.. Estar atent, ( Deuteronomi 4,9)
Unes condicions per un bon escoltar. Silenci interior, sobre tot dels neguits. Receptivitat. Déu és el nostre amor, ganes de retrobament.
3.- Entraré a casa seva, i soparé amb ell i ell amb mi.
Un Déu profundament respectuós. Com al Pare del fill perdut, que l’esperava a la porta. No vol tenir esclaus, robots, sinó amics. Mereix entrar, si al cap i a la fi és el Nostre Creador i Senyor. Pensament: com ens hem de respectar entre nosaltres!.
El Senyor quan entra. Entra la Llum, entra la Vida, entra l’Amor. La casa resta transformada. Ell ho és tot per a nosaltres. Saluda, ens abraça, ens mira i en la mirada hi ha el perdó.
El sopar. Ell amb mi, i jo amb Ell. Molts més que les paraules. Regnat de Déu. Convit de noces. Aliment, Eucaristia, unió i una nova vida compartida.
Deixem al cor que ens parli d’aquest sopar.
