Catequesi del papa Francesc durant l'audiència general a la Plaça Sant Pere del Vaticà, 25 de setembre de 2013
"En el Credo diem 'Jo crec en l'Església, una', professem doncs que l'Església és única, i que aquesta mateixa Església és en si mateixa unitat, però si mirem l'Església catòlica en el món descobrim que inclou gairebé 3000 diòcesis escampades per tots els continents".
"La unitat en la fe, l'esperança, la caritat, la unitat en els sagraments, en el Ministeri: són com pilars que donen suport i sostenen l'únic gran edifici de l'Església. Anem on anem, fins i tot en la parròquia més petita en el racó més perdut d'aquesta terra, hi ha l'única Església, som a casa, som una família, som entre germans i germanes. I això és un gran do de Déu! L'església és una per a tots. No hi ha una església per als europeus, una per als africans, una per als nordamericans, una per als asiàtics, una per als qui viuen a Oceania, no, és la mateixa a tot arreu. És com en una família, podem trobar-nos molt lluny, desparramats pel món, però els llaços profund que uneixen tots els membres de la família es mantenen ferms malgrat la distància".
"Penso, per exemple, en l'experiència de la Jornada Mundial de la Joventut a Rio de Janeiro, en la vasta multitud de joves a la platja de Copacabana, es podia sentir parlar molts idiomes, es podien veure trets dels rostres molt diferents entre ells, es trobaven diferents cultures, però hi havia una profunda unitat, es formava una única Església, estàvem units, i es podia sentir. Demanem-nos tots: jo, com a catòlic, sento aquesta unitat? Jo, com a catòlic, visc aquesta unitat de l'Església? O bé no m'interessa, perquè sóc ( ... ) dels qui 'privatitzen' l'Església per al seu propi grup, per a la seva nació, per als seus amics? És ben trist trobar una Església 'privatitzada' per aquest egoisme i per la manca de fe. És trist! ( ... ) Quan penso o sento dir que molts cristians són perseguits i fins arriben a donar la vida per la pròpia fe, això toca el meu cor o no m'arriba? Estic obert a aquell germà o germana de la família que està donant la seva vida per Jesucrist? Preguem els uns pels altres? Deixeu-me que us pregunti, ( ... ) quants de vosaltres esteu pregant pels cristians que són perseguits? Quants? Que cadascú respongui en el seu cor. Prego pel germà, per la germana, que es troba en dificultat per confessar i defensar la seva fe? És important mirar més enllà de pròpia tanca, sentir-se Església, una sola família de Déu!"
“Fem un altre pas i demanem-nos: hi ha ferides en aquesta unitat? ( ... ) A vegades sorgeixen malentesos, conflictes, tensions, divisions, que la fereixen, i després l'Església no té el rostre que ens agradaria que tingués, no mostra la caritat, el que vol Déu. Creem laceracions! I si ens fixem en les divisions que encara existeixen entre els cristians, catòlics, ortodoxos, protestants... sentim la fatiga de fer aquesta unitat plenament visible. ( ... ) Cal buscar, construir la comunió, educar en la comunió, per superar els malentesos i divisions, començant per la família, per les realitats eclesials, pel diàleg ecumènic també. El nostre món necessita unitat, és un moment en què tots necessitem unitat, necessitem reconciliació, comunió, i l'Església és la casa de la comunió".
"Humilitat contra la vanitat; contra la supèrbia, humilitat, mansuetud, paciència, amor per mantenir la unitat. ( ... ) I això és una veritable riquesa: el que ens uneix, no el que ens divideix. Aquesta és la riquesa de l'Església!”
“Finalment, l'últim pas més en profunditat.I aquesta és una bona pregunta: quin és el motor d'aquesta unitat de l'Església? És l'Esperit Sant que tots hem rebut en el baptisme i en el sagrament de la confirmació. És L'Esperit Sant. La nostra unitat no rau principalment en el resultat del nostre consens, o de la democràcia dins de l'Església, o del nostre esforç per avenir-nos, sinó que ve d'Ell que crea la unitat en la diversitat, perquè l'Esperit Sant és harmonia, crea sempre harmonia en l'Església. És una unitat harmònica en tanta diversitat de cultures, de llengües i de pensament. L'Esperit Sant és el motor. Per tant és important la pregària. ( ... ) La pregària a l'Esperit Sant, perquè vingui i faci la unitat en l'Església. Li demanem al Senyor que estiguem cada cop més units, que no siguem mai instruments de divisió. Fes que ens comprometem, com diu una bonica pregària franciscana, a portar amor on hi hagi odi, a portar perdó on hi hagi ofensa, a portar unió on hi hagi discòrdia".
Traducció: Marta Nin
