Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 12 de juny de 2013
El papa ha començat l’homilia parlant de l’Antiga i la Nova Aliança, l’Antiga i la Nova Llei. Jesús “és l’expressió de la maduresa de la llei” i, ha afegit, que Pau ens parla de dos temps “sense tallar la continuïtat” entre la llei de la història i la llei de l’Esperit.
“L’hora de l’acompliment de la llei, l’hora en què la llei arriba a la seva maduresa, és la llei de l’Esperit. Aquest anar endavant per aquest camí és una mica arriscat, però és l’únic camí de la maduresa, per sortir dels temps en els quals no som madurs. En aquest camí cap a la maduresa de la llei, que arriba precisament amb la predicació de Jesús, hi ha sempre por, la por de la llibertat que ens dóna l’Esperit. La llei de l’Esperit ens fa lliures! Aquesta llibertat ens fa una mica de por, perquè tenim por de confondre la llibertat de l’Esperit amb una altra llibertat humana”.
La llei de l’Esperit “ens porta per un camí de discerniment continu per fer la voluntat de Déu i això” ens fa por. Una por que té “dues temptacions”. La primera és la d’ “anar enrere”, de dir que “fins aquí sí, fins aquí no” i al final “acabem aquí”, sense moure’ns. Es tracta d’una por que pot portar a pensar que “és millor” anar per un terreny “segur”. El papa ha explicat el fet que als anys ’30 un superior general havia “recollit totes les prescripcions anticarisma” per als seus religiosos, “una feina d’anys”. Aleshores va anar a veure un abat benedictí a Roma, el qual quan va sentir tot allò li va dir que així havia “matat el carisma de la seva congregació”, “n’havia matat la llibertat” perquè “aquest carisma dóna els fruits en la llibertat i ell havia paralitzat el carisma”.
Aquesta és la “temptació d’anar enrere perquè estem més ‘segurs’ enrere, però la seguretat plena és en l’Esperit Sant que et porta endavant, que et dóna aquesta confiança – com diu Pau-. I aquesta confiança” és més exigent. “És més exigent! Però no ens dóna la seguretat humana. No podem controlar l’Esperit Sant: aquest és el problema! Aquesta és una temptació”.
I després, hi ha una altra temptació: “el progressisme adolescent” que ens fa “desviar del camí”. “Agafem d’aquí, agafem d’allà els valors d’aquesta cultura... 'Volen fer aquesta llei? Endavant amb aquesta llei. Volen tirar endavant això? Eixamplem una mica el camí'. Al final, com dic, no és un veritable progressisme. És un progressisme adolescent: com els adolescents que ho volen tenir tot amb l’entusiasme, i al final? Es rellisca...”. “És l’altra temptació d’aquest moment! Nosaltres, en aquest moment de la història de l’Església no podem ni anar enrere ni extraviar-nos del camí!”.
El camí “és el de la llibertat en l’Esperit Sant, que ens fa lliures, en el discerniment continu sobre la voluntat de Déu per anar endavant per aquest camí, sense anar enrere i sense extraviar-nos”. Demanem al Senyor “la gràcia que ens doni l’Esperit per anar endavant”.
Traducció: Marta Nin
