Pasar al contenido principal

La clau de les lectures d’aquest diumenge XII la trobem  en la resposta de Pere a la pregunta de Jesús: “què diu la gent qui sóc jo?”: La resposta, segons la redacció de Sant Lluc és: “El Messies: l’Ungit de Déu”. Una resposta  decisiva i sintètica. Les lectures d’avui giren al voltant del Messies, entès com el que està ple de l’Esperit Sant -l’Ungit per l’Esperit- el que ha vingut al món per a ungir tota la humanitat amb un sol Esperit que ens fa fills del Pare a semblança del Fill Jesús.
 
Per això, la primera lectura diu que el llinatge de David i els habitants de Jerusalem -i, per extensió, tota la humanitat- han rebut un esperit d’afecte i de benevolència. Vol dir un esperit positiu i constructiu, que es mira el conviure humà com un assumpte de bones relacions, de cooperació i de pau. Jesús, el Messies enviat al món amb el seu Esperit, és el referent d’aquesta pau, unitat i reconciliació que coexisteix en l’home amb l’egoisme, l’ambició i la duresa. Aquest és el referent: Crist. “Llavors miraran aquell que han traspassat…”, cosa que tingué lloc quan, mort ja Jesús, un soldat li clavà la llança en el  costat del qual en sortí sang i aigua. “Aquell dia un doll d’aigua abundant -símbol de l’Esperit, segons Joan 7, 37- rentarà els pecats i les immundícies de la casa de David i dels habitants de Jerusalem”:  de tota la humanitat, conclou  Zacaries.
 
Perquè és a tots els homes que Jesús ha donat el seu mateix Esperit que ve del Pare. La segona lectura, és coherent amb el fet que tots els que hem cregut som “fills de Déu en Jesucrist”. I amb el fet que tots els qui hem estat batejats per unir-nos a Crist, ens hem “revestit de Crist”. Són frases plenament espirituals. Diria “místiques”, com la de diumenge passat: “No sóc jo qui visc. És Crist que viu en mi”. Nosaltres no només seguim l’exemple de Crist. Rebem la seva vida a partir de la comunicació de l’Esperit de Crist. Sant Pau encara té una altra manera d’expressar aquesta comunió de vida que ens ve de la Pasqua de Crist: “La vostra vida està amagada en Déu, juntament amb el Crist” (Colossencs 3, 3).
 
La universalitat de la vida en Crist, impulsa Pau a dir -en aquesta 2ª Lectura- la  frase més universalista que eixampla les fronteres dels creients, més enllà  d’Israel, tot fent-les coincidir amb les de tota la humanitat: “Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona. Tots sou un de sol en Jesucrist” (Gal 3, 28; veure Ro 10, 12). Totes les persones són sagrades, com a filles de Déu. El respecte és d’entrada l’actitud cristiana més connatural.
 
Fem ara  una mirada al Salm 62, un dels que podríem triar entre els preferits del nostre Salteri particular. Estem molt ben acompanyats per l’amor de Déu que el Messies ens comunica: “L’amor que em teniu és millor que la vida” proclama el Salm 62. Per tant, hem de cercar Déu, sobretot en la caritat i en la pregària. Ben entès que no és difícil pregar perquè tenim el Pare Nostre i els Salms que al llarg de la vida hem fet més nostres. La versió catalana del final d’aquest Salm és preciosa: “la meva ànima s’ha enamorat de Vós”. És l’actitud correcta perquè Déu “ens sosté amb la seva mà”.
Hem gastat tot l’espai -o el temps- en parlar de les lectures que giren al voltant de Crist Messies. Què ens manca dir sobre l’Evangeli? Segurament tot són conseqüències d’haver trobat el Crist compassiu i salvador, ple de l’Esperit de Déu que ens fa compartir, perquè també nosaltres siguem respectuosos, compassius, plens d’amor i de fidelitat, amants de la justícia, humils i ferms a la vegada, és a dir capaços de seguir Jesús, i no pas la ideologia d’ aquest món. Per això,  el Messies ens proposa una orientació de vida diferent de la del món: una vida que no vol guardar egoísticament  la pròpia vida sinó donar-la. I, fins i tot, com Jesús, prendre la Creu que no manca en qualsevol recó d’aquest món.

Diumenge XII durant l'any

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.