(Marta Nin – CR) El proper cap de setmana Benet XVI durà a terme el seu catorzè viatge apostòlic a l’estranger, en una visita de dos dies a Malta en motiu dels 1950 anys del naufragi de sant Pau en aquesta illa del Mediterrani. La projecció mediàtica del viatge ha adquirit un relleu ben diferent arran de la crisi causada per l’escàndol dels pederastes a l’Església. La motivació del viatge papal ha passat en un segon pla.
Pot sobtar que en un pontificat com el de Benet XVI, on a diferència del de Wojtyla, es fila molt prim alhora de decidir un viatge a l’estranger (recordem, però, que Ratzinger va pujar al soli pontifici amb 20 anys més que Joan Pau II), el papa hagi triat com a meta un dels països més petits d’Europa, que rarament és notícia. Són diversos els motius que porten Benet XVI a Malta, un viatge que Catalunyareligio.cat seguirà directament en terra maltesa. L’ocasió és l’efemèride del naufragi de sant Pau a l’illa, tal com no només relata la tradició cristiana, sinó també el Llibre dels Fets dels Apòstols en els capítols 27 i 28. Pau va ser conduït a Roma, com a presoner, per a apel.lar al Cèsar contra la causa que havien presentat alguns fariseus, i en el viatge per mar el vaixell va naufragar a la costa maltesa. Pau va transcórrer a Malta tres mesos, i hi va evangelitzar el poble. Segons la tradició, era l’any 60 d.C.
Malta és, doncs, la primera terra europea que rep la Bona Nova directament de sant Pau, i un dels primers focus d’evangelització cristiana d’Europa. Per a un papa compromès a defensar en tot moment les arrels cristianes d’Occident, aquesta illa mediterrània representa un autèntic paradigma. Perquè cal dir que Malta no només és pionera com a terra evangelitzada, sinó que podríem afirmar que es tracta de l’últim país de la cristiandat. Un estat on el 98% de la població es declara catòlica, on la legislació no contempla el divorci ni l’avortament i on la pràctica de la religió es comprova fàcilment els diumenges en les diferents esglésies de l’illa, plenes a vessar a tothora amb gent de diferents generacions. En la presentació del viatge a la premsa, el p. Federico Lombardi, portaveu de la Santa Seu, afirmava ahir que també la secularització comença a fer-se tangible a l’illa, però cal dir que la pràctica del catolicisme continua a uns nivells que la resta de l’Església europea enyora des de fa dècades.
D’altra banda, Benet XVI manifesta una especial devoció per sant Pau. Per al papa és un exemple de com la fe arriba a través de la trobada amb el Crist, i com aquesta trobada revoluciona la vida d’una persona. En el seu primer any de pontificat, Benet XVI va dedicar quatre catequesis senceres a la figura dels apòstols dels gentils. Posteriorment fins i tot va proclamar tot un Any Paulí, durant el qual va dedicar vint catequesis a sant Pau. Per a Benet XVI, l’apòstol de Tars té també un fort significat ecumènic: “Sant Pau recorda que la plena comunió entre tots els cristians troba el seu fonament en un sol Senyor, una sola fe, un sol bateig”. I és el mateix Ratzinger qui recorda que el Concili Vaticà II recull aquesta indicació paulina per a tornar-la a proposar en el context del compromís ecumènic.
L’escàndol dels abusos sexuals a menors fa que l’atenció de la majoria de mitjans es focalitzi ara a saber si el pontífex tindrà alguna trobada amb les víctimes dels abusos sexuals a l’illa. Hi ha un grup de nou adults maltesos, víctimes de pederastes durant la infància, que estan demanant insistentment que el papa els rebi. De moment, Lombardi ni confirma ni nega aquesta possibilitat, alhora que recorda que les trobades d’aquest tipus sempre s’han desenvolupat lluny dels flashos “en un clima de recolliment i discreció”. El passat 8 d’abril els bisbes maltesos van fer pública una carta pastoral titulada “Missatge de penediment i contricció” en relació a la pederàstica entre el clergat maltès. Segons la diòcesi de l’illa actualment hi ha 45 capellans acusats d’abusos. Una taca que enfosqueix la dimensió paulina i evangèlica del viatge.
Temàtica
Tags
