Si algú es pregunta perquè l’Abadia de Montserrat continua essent un referent en la societat catalana, hi trobarà resposta en l’acte d’inauguració del Mil·lenari d’aquest dissabte al vespre. Una utilització artística de la tecnologia que no estem gaire acostumats a veure en celebracions eclesials, empeltada amb la millor tradició musical i cultural de Montserrat. Tot al servei d’un relat compressible i decidit sobre la fe que ha sustentat i irradiat durant mil anys l’abadia benedictina.
Si algú es pregunta perquè l’Abadia de Montserrat continua essent un referent en la societat catalana també trobarà la resposta en la llista d’assistents que van respondre a la invitació de l’abadia. Es pot dir que hi era tothom. Les institucions, entitats, moviments socials i culturals que vertebren el país hi eren totes. I de tots els colors; les que encarnen el carril central de la societat catalana. Montserrat continua sent un lloc de consens.
Tampoc és habitual que aquests tipus d’actes solemnes es concebin pensant en la retransmissió per televisió. I aconseguir-ho sense que els convidats a l’acte se sentin només com a figurants en un plató. En els recursos destinats a l’acte, Montserrat va tirar la casa per la finestra però no va estirar més el braç que la màniga. Tot tenia una finalitat que anava més enllà d’enllurenar al món com si fos una cerimònia inaugural d’uns Jocs Olímpics. Es tractava de dir alguna cosa al món i dir-ho des de l'Església i en català.
A quarts de vuit del vespre, una fanfàrria interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès i les campanes del monestir van donar l’entrada solemne de les principals autoritats del país a la basílica, amb la presidència de la Generalitat, del Parlament i de la Diputació de Barcelona, i el cardenal i arquebisbes catalans i les autoritats locals acompanyades de l’abat. La nova l’Escola Cantorum de l’Abadia va obrir l’acte amb un 'Welcome' contemporani de Bernat Vivancos. A llarg de l’acte, l’Escolania va interpretar el 'Nigra Sum' de Pau Casals i amb l’Escola Cantorum el 'Regina Coeli’ del pare Cererols. Un tastet de la tradició musical de Montserrat.
L’ànima de Montserrat
La part esperable dels discursos va ser menys esperable. Els va obrir pare Bernat Juliol i va posar el context d’un acte compartit entre l’abadia i tots els qui d’una manera o altra durant mil anys s’han fet seu i han construït Montserrat. No només els monjos.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer un discurs molt ajustat al reconeixement institucional que mereix Montserrat com símbol “d’una espiritualitat cristiana arrelada al país” i com “una ànima que ha sabut acollir i integrar les diferents generacions vingudes d’arreu del món i que ens han fet ser el país que som”. Illa hi va afegir referències a l’aportació de l’Abadia a la transició democràtica, o la sintonia amb el missatge d’acollida universal del papa Francesc. No va obviar la referència més personal per compartir “l’humanisme cristià” que impregna la vida benedictina, i fins i tot va recomanar la lectura dels Exercicis de Sant Ignasi, que en part van ser inspirats en el seu pas per Montserrat fa 500 anys.
La primera sorpresa va arribar en el previsible discurs de l’abat que no va ser previsible. A través de dues pantalles van aparèixer projectats dos hologrames; a l’esquerra l’abat Oliba, fundador del monestir l’any 1025 i a la dreta un possible abat de l’any 3025, amb un enregistrament interpretat per Lluís Soler i Xavier Boada. L’actual abat, Manel Gasch, al centre, va mantenir un diàleg teatralitzat sobre el passat, present i futur del monestir.
En el text del diàleg s’hi veia la mà dels monjos. Si bé és reconeixia que avui “Déu s’ha convertit en una mena d’estrany a casa seva”, no escatimava en remarcar la centralitat de la fe i la devoció mariana en la construcció i irradiació del Santuari. Un Montserrat que vol ser un lloc d’acollida espiritual que assenyala al nucli del cristianisme, la trobada amb Crist; i no a una mena de fascinació màgica o supersticiosa amb vernís catòlic.
Aquest missatge queda reiterat en l’espectacular videomapatge que es va inaugurar a l’interior de la Basílica i que es podrà veure durant l’any del Mil·lenari. La Creació, el Virolai com a cant a la Mare de Déu, i Crist com a Salvador del món, són els tres missatges de la projecció. Un joc de llum i foscor que et reconcilia amb l’estètica recarregada de la basílica.
L’absència de pluja va permetre tancar l’acte a les places de la basílica amb un dels moments més virals de l’acte. L’espectacle de drons va servir per acabar d’il·luminar els presents i els televidents amb la formació d’imatges que reiteraven el missatge del Mil·lenari: la vida monàstica, l’oració o les publicacions i la música com màxims exponents de l’aportació cultural i religiosa de Montserrat. La icona final de la Moreneta al cel i l’Escolania i l’Escola Cantorum als balcons de la façana convidant a entonar el Vilorai, va enlairar els assistents per sobre dels colors dels artefactes voladors.
La inauguració del Mil·lenari en la celebració de la festivitat de les Mare de Déu Trobades, s’emmarca en uns dies rellevants pels benedictins de Montserrat. Aquests dies s’hi ha celebrat els capítols provincial i mundial de la Congregació Sublacense-Casinesa de la qual en forma part l’abadia. I de la comunitat catalana n’ha sortit un nou abat amb l’elecció del pare Ignasi Fossas com a abat president d’aquesta congregació internacional. I dimarts, el Parlament de Catalunya lliurarà la Medalla d’Honor a l’Abadia. Queda fins el 8 de desembre de l’any vinent per anar seguint el miler d’actes que estan previstos per anar guiant els catalans cap al cel.
