Aquest any ha anat molt repartit. Alhora de fer el rànquing dels articles més llegits de l’any a Catalunya Religió, no hi ha un tema destacat per sobre dels altres en els deu primers. Però al capdamunt dels més llegits se situa l’arquitecte Antoni Gaudí amb l’article que explicàvem com fa 100 anys va ser detingut per parlar en català quan li van privar l’accés a la missa de l’11 de setembre. En segon lloc, hi ha la notícia del tancament d’una escola cristiana a l'Eixample de Barcelona, l’escola Sagrat Cor de les Religioses Serventes del Sagrat Cor de Jesús. I, en tercer lloc, un personatge a descobrir, el rector de Tor. El testimoni de mossèn Joan Dies tanca el podi dels tres articles més llegits de l’any.
En la resta de la llista hi trobem una important presència de la vida consagrada. El número quatre és l’elecció de la priora de Vallbona, Sara Picher, que passa per davant dels nomenaments episcopals que hi ha hagut aquest any a Girona, Urgell i Sant Feliu de Llobregat. En el número cinc un altre religiós, el monjo de Montserrat Ignasi Fossas que va ser elegit nou abat president de la Congregació de Subiaco. El nomenament episcopal més llegit és el número sis, amb la sorpresa de l’abat de Poblet, Octavi Vilà, com a bisbe de Girona.
Els següents espais els ocupen una entrevista al pòdcast de La Rebotiga al capellà Xavier Morlans sobre el llibre del celibat sacerdotal, la convocatòria a Montserrat de la trobada de capellans, un extens informe sobre el canvi d’usos de la parròquia de l’Esperit Sant de Barcelona, i el testimoni del jove matrimoni que gestiona la rectoria de Cubelles.
Comiat a Joan Rigol, Mayor Zaragoza, l’abat Alegre, l'abadessa de Pedralbes i Gustavo Gutiérrez
En el capítol d’obituaris tanquem l’any fent memòria d’alguna de les persones vinculades al món religiós que ens han deixat. Els qui han tingut més repercussió mediàtica han estat dos personatges coneguts per la seva projecció cívica i política com Joan Rigol i Federico Mayor Zaragoza, que compartien el cristianisme com a base del seu compromís. En l’àmbit eclesiàstic destaca la mort del qui va ser abat de Poblet, Josep Alegre, de l’abadessa del monestir de Santa Maria de Pedralbes, Montserrat Casas, i de Gustavo Gutiérrez, teòleg peruà que va tenir molta influència a Catalunya com a pare de la teologia de l’Alliberament.
Entre els eclesiàstics cal destacar el canonge i exvicari general de Tarragona Miquel Barbarà, el promotor de l’aranès Josep Amiell, i el bisbe basc Juan Maria Uriarte, bon coneixedor de la realitat catalana. Entre els sacerdots diocesans hi ha Lluís Ramis, Pere Dalmau, i Francesc Vergés. I entre els religiosos hi ha el jesuïta Jordi Font, el claretià Jaume Sidera, i el salesià Joan Marquès. Durant el 2024 també ha mort la darrera religiosa de la Congregació del Sant Àngel Custodi. Josefina Brava, el darrer testimoni d’aquesta congregació fundada l’any 1887 pel cardenal Salvador Casañas.
També del món protestant hem de recordar dos pastors catalans implicats en el diàleg ecumènic, Josep Monells i Santiago Giordano. Finalment, cal mencionar també l’empresari i polític de Terrassa Oriol Badia, l'exmonjo i activista Aureli Argemí, i el divulgador bíblic i emprenedor Toni Matas.
