Vés al contingut

notícies relacionades

Memòria a la pintura religiosa de Montserrat Gudiol

(CR) Silenci, profunditat, misteri, quietud, abandó i també confiança. És el fons espiritual de sants amb gran tradició al nostre país i que la pintora Montserrat Gudiol va saber transmetre en les seves composicions elegants i delicades. Sant Joan de Déu ha recuperat una entrevista a Gudiol on explica el procés creatiu del quadre pintat amb motiu del cinquè centenari del fundador de l'orde.

“Vam viure el Concili com una crida a la conversió personal”

Fent Memòria del Vaticà II presentem el testimoni d’una laica que va viure els anys del Concili des de la universitat. Sara Blasi va estar implicada, entre altres, en el moviment d’estudiants d’Acció Catòlica, el Fòrum Vergés, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, i altres entitats que es van crear o dinamitzar durant aquells anys i en el postconcili.

Bon any des del barri de Bellavista, una església en sortida

(Laura Mor –CR) Caminar pel barri de Bellavista acompanyat dels parroquians de Sant Francesc d'Assís implica aturar-se a cada passa. Tenen coneguts arreu, als qui saluden amb espontaneïtat. No fan teatre. Estan acostumats a fer vida al carrer i se'n senten part. Coneixen les virtuts d'un territori que manté la convivència malgrat les adversitats. Amb aquest exemple d'Església en sortida, CatalunyaReligió.cat felicita als lectors el nou 2016 que comença.

"Em deixava parat que la gent del PSUC et parlés bé d'un papa"

En l'espai de Memòria del Vaticà II hem anat a buscar una persona que ens parlés des de fora de l'Església. L'activista Miquel Sellarés recorda la complicitat que es va donar entre l'Església i el moviment antifranquista a Catalunya durant aquells anys: "Vam començar a veure dues esglésies: una església oficial 'bajo palio', amb el Franco; i una Església que treballava als barris o a les associacions de veïns".

Omella es posa la Sagrada Família a la butxaca

(Jordi Llisterri-CR) "He de fer un parèntesis perquè em conegueu millor. Ja m'anireu coneixeu. Sóc aragonès i ja sabeu que els aragonesos tenim fama de tossuts. Aquest matí he vingut aquí, a la Sagrada Família, per acompanyar un bisbe de França i que el deixessin entrar. No tenia entrada i he pensat que potser amb l'arquebisbe el deixaven entrar... I m'han deixat. Però jo havia de marxar i no volien que tornés tot sol. Jo insistia en que 'no passa res, jo sóc capaç de moure'm per Barcelona'; i ells en que 'no, que l'acompanyem'.

Un dinar de Nadal també amb les famílies refugiades

(Glòria Barrete –CR) El 25 de desembre de 1982 la Basílica de Santa Maria in Trastevere a Roma celebrava un sopar de Nadal especial. Eren vint comensals aquella nit, entre ancians, gent sense sostre i altres persones que la comunitat de Sant'Egidio coneixia. Catalunya ben aviat es va contagiar de la iniciativa i el 1986 seia a taula sis persones del carrer i quatre de la comunitat per celebrar el Nadal en família "no de sang, però sí família que viu plegada l'esperit del Nadal", afirma Xavier Vidal, de la comunitat Sant'Egidio de Barcelona.

El catolicisme avui a Catalunya

(Josep M. Carbonell, Eugeni Gay, David Jou, Jordi López Camps, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Jordi Lòpez Camps, Núria Sastre, Francesc Torralba - La Vanguardia) Molts catòlics percebem la poca rellevància de la creença religiosa en la vida de la majoria dels catalans.

panoràmica

Veure la fe

podcasts