(Catalonia Sacra) El bisbat de Solsona té bona part del seu territori emboscat i muntanyós, alhora acollidor i feréstec. Enmig d’aquest paisatge, un seguit d’esglésies rurals guarden en els seus interiors uns tresors artístics també acollidors, i també una mica feréstecs: els retaules barrocs de les esglésies de Sant Jaume de Riner, el santuari del Miracle i Sant Pere de Matamargó.
(Catalonia Sacra) L’arxiprestat de Vilafranca, al Penedès, fa d’enllaç entre el que s’han anomenat, històricament, les dues catalunyes: la Catalunya Vella, nord amunt, i la Catalunya Nova, en direcció a l’Ebre. Entre vinyes, és aquesta ruta de Catalonia Sacra.
(Catalonia Sacra) Les Valls d’Àneu, situades a la capçalera del Noguera Pallaresa, constitueixen un àmbit físic i humà amb una personalitat pròpia històricament treballada. Ens en parlen els documents antics, escrits pels comtes de Pallars des del segle XII, i ens en parlen sobretot els seus edificis religiosos, que encarnen paisatge, història, sentiment i comunitat des de temps remots amb una força que impressiona.
(Bisbat d'Urgell) Les obres a la col·legiata de Santa Maria d'Organyà culminen un procés d'anys que va començar amb la consolidació de l'estructura i la substitució de la teulada del temple, l'any 2002, i ha acabat vivint una profunda renovació del seu interior.
(Catalonia Sacra) En els acollidors altiplans del cor de Catalunya, la repoblació impulsada per Guifré el Pelós a finals del segle IX es traduí immediatament en la consagració de temples nous -alguns d’ells en indrets on ja hi havia hagut una església anterior- i en la delimitació de parròquies al servei dels pobladors antics i nouvinguts.
(Direcció General d'Afers Religiosos) Periodista i col·laborador de la revista Dialogal des dels inicis, Jordi Aguilera és un cinèfil empedreït.
(Catalonia Sacra) La Val d’Aran presenta un abundant llegat monumental i artístic que es concentra, sobretot, en les esglésies de les viles de la Val. Un patrimoni que justifica la ruta pel romànic que proposa Catalonia Sacra.
(Abadia de Montserrat) Els motets de J. S. Bach seran els protagonistes del darrer concert del IV Festival Internacional Orgue de Montserrat, després del concert de tenora, flabiol i orgue que van oferir el proppassat 9 d’agost el mestre Jordi Figaró i el pare Jordi-Agustí Piqué, per delit de les 600 persones que aquell vespre van omplir de gom a gom la Basílica de Santa Maria de Montserrat.
