(Agrupació Ilerdenca de Pessebristes) El Jurat del LXXX Concurs de Pessebres, organitzat per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, ha donat a conèixer el seu veredicte, després de qualificar els 64 pessebres presentats en aquest cicle de Nadal a la convocatòria del concurs general.
(Glòria Barrete –CR) "Segurament cap altra institució religiosa a Catalunya ha estat tant nombrosa en presència com els franciscans. Tant en nombre com en convents", afirma el president de Catalunya, Artur Mas, en el pròleg del llibre Els franciscans a Catalunya.
(Museu Episcopal de Vic) Pintar fa mil anys. Els colors i l'ofici del pintor del romànic, dóna a conèixer una part dels resultats de les recerques dutes a terme en el marc del projecte de recerca Magistri Cataloniae, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Laura Mor –CR) Aquest dimarts al vespre ha mort mossèn Joan J. Vallicrosa i Maynou, fruit d'una malaltia degenerativa, després de cinquanta-cinc anys al capdavant de la parròquia de Santa Maria de Llerona. Al Vallès serà recordat com un referent d'Església catalanista i per la seva vocació pastoral, impulsor d'un casal parroquial incomparable amb d'altres realitats veïnes entre els anys setanta i els noranta.
(CR) “Tenia el do de connectar instintivament amb el poble”. Així presenta l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, la figura del bisbe Joan Carrera, en el pròleg de la biografia que aquest gener publica l'editorial Mediterrània. El llibre 'Joan Carrera.
(CR) La Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona torna a proposa la representació actualitzada del Cant de Sibil·la que va iniciar l’any passat. El 24 de desembre a les 11 de la nit s’iniciarà la interpretació tradicional del Cant de la Sibil·la amb un text català inspirat en la tradició llatina de sant Agustí. És la versió que es representa amb cor i acompanyament musical des del 1948.
(Joan Botam –CR) Durant la dècada dels setanta, el règim dictatorial que patia el país es creia encara molt fort. Els moviments de resistència, del tot pendents portes endins dels mecanismes de diàleg per créixer, projectar i actuar, no comptaven amb possibilitats de reunió. Havien de refugiar-se en locals de l’Església, parròquies i ordes i congregacions religiosos. Com a resultat, amb la creació de Comissions Obreres i del Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris, arribaren a celebrar-se l’Assemblea Nacional de Catalunya i moltes altres reunions clandestines.
