Comentari a la segona lectura del 2on diumenge durant l’any. C
El capítol 12 de la Primera carta de Pau als corintis comença parlant dels dons de l’Esperit i, així com hi ha molts dons, també hi ha molts membres; seguirà el capítol 13 parlant del do més excel·lent: l’amor i el capítol 14 parlarà extensament dels dons de profecia i de llengües. La primera lectura d’aquest diumenge ( 1Co 12,4-11) recull uns versets del començament del capítol 12 que parlen, com hem dit, dels dons de l’Esperit.
Pau tracta el tema dels dons de l’Esperit o carismes “charisma”. La paraula està relacionada amb “charis” que en el nou Testament es sol traduir per “gracia”. Té les seves arrels en la paraula hebrea “hesed” que a l’Antic Testament s’usa per parlar de l’amor entranyable de Déu, el seu favor i la seva lleialtat. Els grecs sovint l’utilitzaven per referir-se al patrocini (suport econòmic o polític). “Charis” comportava generositat que requeria lleialtat per part del receptor. Cal entendre’ls, doncs, com a dons o regals que l’Esperit Sant concedeix als membres de la comunitat cristiana i, a la vegada, són una manifestació visible de la presència de l’Esperit i garanteixen el bon funcionament de la vida de la comunitat. Els corintis estaven molt orgullosos de posseir aquests dons sobretot dels més espectaculars com podia ser el do de llengües, la glossolàlia.
En el verset 2 del capítol, Pau ha recordat als corintis el seu pas pel paganisme. Allà pogueren experimentar fenòmens d’excitació mística. El carisma que més preocupa a Pau és el do de llengües, la glossolàlia que consisteix en un estat espiritual d’èxtasi que s’expressa en llengües desconegudes o estranyes per les persones que les parlen o les escolten. Era necessària una interpretació. per això Pau inclou en la llista de dons el d’interpretar llengües. Evidentment les persones que pretenien posseir aquest do cercaven l’aparatositat en les reunions de culte de la comunitat. Volien cridar l’atenció no vers el Senyor sinó cap a ells mateixos. Pau els fa veure que la raó de ser dels dons és el profit de la comunitat i no la satisfacció personal del qui els rep. Els dons estan destinats al creixement espiritual de la comunitat i han d’estar posats al servei del grup. Per tant no han de servir per la glòria personal del qui els ha rebut. Són dons, pur regal i no s’aconsegueixen per mèrits personals, ni per desig de l’individu sinó que l’Esperit els dona a qui vol i quan vol. Lluny, per tant, de la recerca d’una espectacularitat per part d’uns membres de la comunitat que amb la manifestació d’aquest dons cercaven ser considerats com a persones eminents i honorades dins la comunitat. Aquests membres aprofitaven les reunions de la comunitat per fer una exhibició personal lluny de desitjar l’edificació i creixement espiritual del grup. No es d’estranyar que aquesta situació produís desordres i rivalitats que Pau es proposarà corregir comparant la comunitat com el cos de Crist que té molts membres (1 Co 12,12-30).
Al contrari de l’admiració que despertava el do de llengües en les reunions de la comunitat, Pau vol ressaltar el poc valor d’aquest do comparat amb els altres. El posa en el darrer lloc de la llista dels dons. En altres llistes de dons ( Rm 12,6-8); Ef 4,11-12) el do de llengües no apareix.
En l’entorn pagà cada divinitat concedia els seus dons especials, per això Pau insisteix en la procedència dels dons, tots venen d’un sol i únic Esperit. No s’aconsegueixen per mèrits personals , ni per una exercitació, instrucció, formació o entrenament personals. Són pur regal que, com molt bé diu el text, l’Esperit els dona qui vol, on vol i quan vol. Això és important perquè al llarg de la història de l’Església hi ha hagut un tendència a associar determinats dons amb l ministeri ordenat excloent els laics de tota possibilitar de rebre’ls i exercir-los.
Es dons són pel bé de la comunitat. La comunitat és una realitat intrínsecament vinculada a l’existència dels dons. Sense comunitat els dons no tenen sentit. Calen comunitats com la que fou la comunitat de Corint perquè l’Esperit pugui continuar regalant els seus dons quan vulgui, a qui vulgui i on vulgui.
Diumenge 2on durant l’any. 19 de Gener de 2025.
