L’Ateneu Barcelonès s’ha convertit aquest dilluns al vespre en l’escenari d’aniversari pels 35 anys de la Fundació Joan Maragall. Un acte homenatge a tres dècades i mitja de reflexió sobre el diàleg entre cristianisme i cultura contemporània, amb una taula rodona que ha aprofundit en la vigència d’aquesta relació avui.
Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall, ha obert l’acte amb un discurs de benvinguda i agraïment. Angelats ha destacat com la Fundació s’ha consolidat com “un referent de reflexió i diàleg entre cristianisme i cultura contemporània” amb una mirada que abasta tota la comunitat de parla catalana. Ha emmarcat la tasca de l’entitat en la proposta renovadora del Concili Vaticà II i del papa Francesc, subratllant la importància de “respondre als perennes interrogants humans sobre el sentit de la vida”.
L’acte ha comptat amb una nombrosa presència dels patrons de la Fundació al llarg dels 35 anys, els 4 presidents que ha tingut la Fundació, així com els referents de l’àmbit educatiu, cultural i eclesiàstic de casa nostra, com el director general d'Afers Religiosos, Ramon Bassas, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Albert Batlle, el bisbe i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, el bisbe de Sant Feliu, Xabier Gómez, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Rom, l’abat de Montserrat, Manuel Gasch, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Joan Torra, la secretària general de la Fundació Escola Cristiana, Meritxell Ruiz, el president de la Fundació Escoles Parroquials, Ignasi Garcia i Clavel, la presidenta de Justícia i Pau, M. Dolors Fernàndez, la seva directora, Neus Forcano, o el coordinador de Catalonia Sacra, Dani Font, entre d'altres.
L'acte ha comptat amb una taula rodona moderada pel periodista Antoni Bassas, amb un diàleg que ha reunit perspectives diverses com la del filòsof Ignasi Boada, la sociòloga Mar Griera, el periodista Joan Burdeus i l’escriptora Anna Punsoda.
Ignasi Boada ha centrat la seva intervenció en el repte d’encaixar el cristianisme en el món actual. Ha identificat tres factors clau: “la irrupció de la ciència, els moviments d’emancipació i el distanciament del cristianisme respecte als problemes reals de la gent”. Boada ha defensat la necessitat de revitalitzar l’autoritat, el llenguatge i la dimensió espiritual del cristianisme per fer-lo més comprensible i proper: “No es pot entendre el món sense religió, ni l’espiritualitat sense religió”, ha afirmat.
el cristianisme ha passat de ser un element hegemònic a tenir un paper contracultural
Mar Griera ha aportat una perspectiva sociològica i ha convidat a repensar tres elements del cristianisme: “la moral, la identitat i la recerca de transcendència”. Segons Griera, en una societat fragmentada com l’actual, és fonamental trobar noves eines per connectar amb les generacions més joves: “La religió es transforma constantment, igual que ho fa la vida”, ha recordat.
El periodista Joan Burdeus ha destacat com el cristianisme ha passat de ser un element hegemònic a tenir un paper contracultural: “El cristianisme està ple de paradoxes i és present tant en ideologies de dreta com d’esquerra”. Burdeus ha reflexionat sobre el canvi de percepció de la religió al llarg del segle XX i el seu paper actual en l’espai cultural.
Anna Punsoda, per la seva banda, ha ofert cinc propostes per fer més fructífer el diàleg entre cristianisme i cultura. Punsoda ha posat l’accent en la importància de “llegir bé d’on venim, entendre on som i aprofitar el que ja tenim”. També ha recordat que “la cultura sempre ha begut del cristianisme” i ha reivindicat la importància del testimoni com a mitjà per transmetre els valors cristians.
La jornada ha finalitzat amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, que ha posat en valor els 35 anys de trajectòria de la Fundació. “L’acció evangelitzadora de l’Església també passa per la cultura”, ha afirmat, i ha defensat la necessitat d’un cristianisme més creïble i adaptat a les preguntes de sentit de l’home contemporani.
L’acte també ha inclòs la projecció d’un vídeo commemoratiu, produït per Animaset, que recollia reflexions d’intel·lectuals i col·laboradors de la Fundació, com Antoni Matabosch, Carles Duarte, Núria Iceta, Xavier Antich o Isona Passola. L’acompanyament musical del Trio Blanc i Negre i una copa de cava al pati de carruatges de l’Ateneu han posat el punt final a la vetllada.
