Audiència General 22 de gener 2025
Cicle de Catequesis – Jubileu 2025. Jesucrist la nostra esperança.
I. La infantesa de Jesús. 2. L’anunci a Maria. L’escolta i la disponibilitat (cf. Lc 1,26-38)
Estimats germans i germanes, bon dia!
Reprenem avui les catequesis del cicle jubilar sobre Jesucrist la nostra esperança.
A l’inici del seu Evangeli, Lluc mostra els efectes del poder transformador de la Paraula de Déu que arriba no només als atris del Temple, sinó també a la casa pobra d’una jove, Maria, que, promesa en matrimoni a Josep, encara viu amb la seva família.
Després de Jerusalem, el missatger dels grans anuncis divins, Gabriel, que en el seu nom celebra la força de Déu, és enviat a un poble mai esmentat en la Bíblia hebrea: Natzaret. En aquell temps era un poblet de la Galilea, als afores d’Israel, una zona fronterera amb els pagans i les seves contaminacions.
Allà mateix l’àngel porta un missatge d’una forma i contingut completament inaudits, tant és així que el cor de Maria queda sacsejat i preocupat. En lloc de la salutació clàssica “la pau sigui amb tu”, Gabriel s’adreça a la Verge amb la invitació “alegra’t!”, “alegra’t!”, una crida estimada en la història sagrada, perquè els profetes la fan servir quan anuncien la vinguda del Messies (cf. Sof 3,14; Gl 2,21-23; Zc 9,9). És la invitació a la joia que Déu adreça al seu poble quan s’acaba l’exili i el Senyor fa sentir la seva presència viva i activa.
A més, Déu anomena Maria amb un nom d’amor desconegut en la història bíblica: kecharitoméne, que significa "plena de la gràcia divina". Maria està plena de la gràcia divina. Aquest nom diu que l’amor de Déu ja fa temps que habita i continua habitant en el cor de Maria. Diu com és de “plena de gràcia” i sobretot com la gràcia de Déu ha creat en ella un cisellat interior fent-ne la seva obra mestra: plena de gràcia.
Aquest sobrenom amorós, que Déu només dona a Maria, de seguida va acompanyat d’una tranquil·litat: “No tinguis por!”, “No tinguis por!”, sempre la presència del Senyor ens dona aquesta gràcia de no tenir por i així ho diu a Maria: “No tinguis por!”. “No tinguis por” diu Déu a Abraham, a Isaac, a Moisès, en la història: “No tinguis por!” (cf. Gen 15,1; 26,24; Dt 31,8). I ens ho diu també a nosaltres: “No tingueu por, avanceu. No tingueu por!”. “Pare, jo tinc por d’això”; “I què fas, quan…”; “Perdoni, pare, li dic la veritat: jo vaig a l’endeví…”; “Tu vas a l’endeví?”; “Sí, faig que em llegeixi la mà…”. Per favor: no tinguis por! No tinguis por! No tinguis por! És bonic això. “Jo soc el teu company de camí”: i això Déu ho diu a Maria. L’"Omnipotent", el Déu de l’"impossible" (Lc 1,37) és amb Maria, està junt i al seu costat, és el seu company, el seu aliat principal, l’etern "Jo-amb-tu" (cf. Gen 28,15; Es 3,12; Gdc 6,12).
Després Gabriel anuncia a la Verge la seva missió, fent que ressonin en el seu cor nombrosos passatges bíblics referits a la reialesa i messianitat de l’infant que naixerà d’ella i que l’infant serà presentat com a compliment de les antigues profecies. La Paraula que ve de dalt crida a Maria a ser la mare del Messies, aquell Messies davídic tan esperat. És la mare del Messies. Ell serà rei no a la manera humana i carnal, sinó a la manera divina, espiritual. El seu nom serà “Jesús”, que significa “Déu salva” (cf. Lc 1,31; Mt 1,21), recordant a tots i per sempre que no és l’home qui salva, sinó només Déu. Només Jesús és qui compleix aquestes paraules del profeta Isaïes: "No un enviat ni un àngel, sinó ell mateix els va salvar; amb amor i compassió" (Is 63,9).
Aquesta maternitat sacseja Maria fins als seus fonaments. I com que és una dona intel·ligent, capaç de llegir els esdeveniments (cf. Lc 2,19.51), ella mira de comprendre, de discernir el que està passant. Maria no busca fora sinó dins. Perquè, com ensenya Sant Agustí, "a l’interior de l’home hi ha la veritat" (De vera religione 39,72). I allà, en el fons del seu cor obert, sensible, sent la invitació a refiar-se de Déu, que li ha preparat una especial “Pentecosta”. Igual com a l’inici de la creació (cf. Gen 1,2), Déu vol “incubar” Maria amb el seu Esperit, poder capaç d’obrir allò que està tancat sense violar-ho, sense afectar la llibertat humana; la vol embolicar en el "núvol" de la seva presència (cf. 1Cor 10,1-2) perquè el Fill visqui en ella i ella en Ell.
I Maria s’encén de confiança: és "un llum de moltes llums", com diu Teòfanes en el seu Cànon de l’Anunciació. S’abandona, obeeix, deixa espai: és "una cambra nupcial feta per Déu" (ibid.). Maria acull el Verb en la pròpia carn i es llança així a la missió més gran que s’hagi donat mai a una dona, a una criatura humana. Es posa al servei: està plena de tot, no com una esclava sinó com una col·laboradora de Déu Pare, plena de dignitat i autoritat per administrar, com ho farà a Canà, els dons del tresor diví, perquè molts els puguin extreure a mans plenes.
Germanes, germans, aprenguem de Maria, Mare del Salvador i Mare nostra, a deixar que les nostres orelles s’obrin a la divina Paraula i a acollir-la i guardar-la, perquè transformi els nostres cors en tabernacles de la seva presència, en cases hospitalàries on pugui créixer l’esperança. Gràcies!
Traducció: J.M Torrents.
