Aquest 2025 se celebra el 1.700è aniversari del Concili de Nicea, el primer concili ecumènic de l'Església, celebrat pocs anys després del final de les persecucions del cristianisme, a iniciativa del mateix emperador Constantí. Aquesta fita històrica va establir les bases per a una unitat doctrinal i va afrontar algunes de les principals controvèrsies teològiques i pràctiques de l'època. Una unitat, que, anualment, els cristians reivindiquen amb la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians -que enguany s'escau aquesta setmana, del 18 al 15 de gener-.
Dos grans punts: la controvèrsia arriana i la data de la Pasqua
El concili de Nicea va ser convocat l'any 325 per resoldre dues grans qüestions. En el pla doctrinal, s’havia de donar resposta a la controvèrsia provocada per la predicació del sacerdot Arri a Alexandria, que posava en dubte la plena divinitat de Jesucrist. En el pla pràctic, era necessari unificar la data de la celebració de la Pasqua entre les diferents comunitats cristianes.
Segons Juan Ramón La Parra, doctor en teologia per la Pontificia Università Gregoriana de Roma i professor a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, “Nicea no només va ser el primer concili a involucrar tot el món cristià, sinó també el que va establir les bases per a una unitat doctrinal enfront de les divergències teològiques de l'època”. Això va fer del concili un punt d’inflexió clau en la història de l’Església.
L'arrianisme i la resposta de Nicea
En la seva predicació, Arri sostenia que Jesucrist era una criatura divina, excel·lent, però subordinada al Pare i que va començar a existir en un moment determinat abans de la creació. Aquesta visió va ser rebutjada pels bisbes reunits al concili, que van proclamar que Jesucrist és “engendrat, no pas creat, de la mateixa substància (homoousios) del Pare”. Segons La Parra, “aquesta declaració va marcar un abans i un després en la definició del dogma trinitari, assegurant la plena divinitat de Jesucrist”.
Tanmateix, l'acceptació del terme homoousios no va estar exempta de controvèrsia. Nicea va tenir un postconcili molt agitat. Alguns bisbes, especialment de l’Orient cristià, temien que aquesta defensa de la igualtat entre el Pare i el Fill pogués derivar en una interpretació que diluís la distinció de les tres persones de la Trinitat, com a tres modes d’una mateixa realitat (l’anomenat “monarquianisme”). Aquesta tensió va persistir fins al concili de Constantinoble -celebrat l'any 381-, que va consolidar el credo de Nicea com el que avui es recita a les litúrgies cristianes. De fet, el credo de Nicea, fruit del concili, continua essent un punt de trobada entre les diverses confessions cristianes. Segons La Parra, “el credo reafirma que Déu és una comunió de tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant, una doctrina fonamental que uneix catòlics, ortodoxos i protestants”.
La celebració de la Pasqua: un repte encara viu
Un altre tema crucial del concili va ser l’establiment d'una data unificada per a la celebració de la Pasqua. Fins aleshores, aquesta festa es commemorava en dates diferents depenent de cada comunitat cristiana. Segons La Parra, “Nicea va intentar establir una unitat en la celebració de la Pasqua desvinculant-la del calendari jueu i fixant-la el primer diumenge després de la primera lluna plena de la primavera”.
Malgrat aquest acord, les divisions entre els cristians d'Orient i Occident, agreujades per l'ús de calendaris diferents, han perpetuat les disparitats en la data. La Parra destaca que “avui el repte ecumènic més important en aquest sentit és establir una celebració unificada de la Pasqua. No es tracta només de recitar el credo plegats, sinó de celebrar junts la festa més important del cristianisme, o almenys, en la mateixa data”. Enguany, s'escau que tant els cristians d’Orient com els d’Occident celebraran la Pasqua el mateix dia per la coincidència enguany de la data de la Pasqua segons calendari gregorià (emprat pels cristians occidentals) i el julià (defensat pels cristians orientals). Aquest aniversari, i aquesta coincidència, suposa un fet especial que comporta una oportunitat per avançar cap a aquest objectiu.
Congrés internacional a Barcelona
Amb motiu d’aquest aniversari, l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha organitzat diverses iniciatives acadèmiques. La primera part del congrés “Concili de Nicea (325): Història i recepció” va tenir lloc l'abril de l'any passat, va servir per reflexionar sobre la història del concili i les seves implicacions doctrinals i pràctiques. Ara, entre el 19 i el 21 de febrer del 2025, se celebrarà la segona part del congrés internacional, que explorarà l'impacte de Nicea en el present i la seva rellevància per a l'ecumenisme.
Amb ponents com el patròleg Patricio de Navascués i els teòlegs Francisco García i Francisco Castro, es preveu que aquest congrés ofereixi noves perspectives per comprendre com aquest concili va transformar el cristianisme i continua influint en el diàleg entre les confessions cristianes. Com afirma La Parra, “Nicea és més que un fet històric: és una herència viva per al cristianisme d’avui”.
