Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Diumenge de la Paraula de Déu, així com de l’Any Jubilar, temps d’esperança, de l’educació i de la importància del dia del Senyor.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, felicita l’Associació Bíblica de Catalunya “pel cinquantè aniversari i per la gran tasca de difusió de la Paraula de Déu que duu a terme entre nosaltres conjuntament amb el Secretariat d’Animació Bíblica”. Expressa que “mai com ara la Bíblia havia estat tan accessible a tots els cristians”, ja que “la trobem traduïda a centenars de llengües, en edicions populars i per a especialistes, disponible a la xarxa i en aplicacions per a mòbils”. Lamenta, però, que “encara hi ha entre nosaltres cristians que no coneixen la Bíblia, que no l’obren mai, que no s’esforcen a entendre i reflexionar sobre la Paraula de Déu que es proclama durant la missa”. Finalment, ens anima a “llegir cada dia un passatge bíblic”, seguint “quatre passos, els de l’anomenada lectio divina: lectura, meditació, pregària i contemplació”, preguntant-nos què diu el text bíblic en si, què ens diu el text bíblic, què li diem al Senyor com a resposta a la seva Paraula i quina conversió del pensament, del cor i de la vida ens demana el Senyor en el passatge que hem llegit i meditat.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que la IX Setmana de la Bíblia és “una setmana amb iniciatives per viure la Paraula de Déu”. Expressa que “amb joia ens enamorem de la Paraula de Déu” i ens convida a aturar-nos i a “entrar-hi sense presses, a descobrir-ne la immensitat, els detalls i la bellesa que no podem percebre des de fora”. Considera que “la Sagrada Escriptura és una bella cançó d’amor que Déu ens canta a cadascun de nosaltres” i que “quan llegim i escoltem amb atenció aquesta cançó, descobrim textos meravellosos que alimenten i mantenen viva la nostra esperança”. Afirma que “quan confiem en Crist, rebem un ànim i un amor que ens desborda, que trenca la nostra fragilitat i ens fa forts per tirar endavant en l’adversitat” i demana que “deixem que Déu trobi un lloc en el nostre cor i il·lumini la nostra vida i l’ompli de sentit”. Finalment, demana també que “anunciem amb alegria l’Evangeli als nostres germans” i que ho fem “amb paraules i amb el nostre testimoni de vida”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que una de les possibilitats del mòbil com a eina de comunicació és posar-lo “al servei de la nostra vida de fe”. Recorda que hi ha aplicacions en el mòbil que ens faciliten la lectura i l’estudi de la Paraula de Déu en el ritme diari i ens convida a descarregar-nos “la Bíblia o rebre els textos de la Paraula de Déu de la litúrgia de cada dia”. Expressa que “hi ha un tresor amagat en la Paraula, un tresor que dona sentit, fortalesa i esperança als cristians de tots els temps i en totes les circumstàncies”. Afirma que “en cada Eucaristia la Paraula és proclamada, anunciada i escoltada…” i es pregunta si també és rebuda. Ens convida a preguntar-nos “com cuidava Jesús la seva espiritualitat i la seva experiència de Déu” i respon que “estava feta de temps amb el Pare, de lectura meditada de la Paraula, de sinagoga, d’adoració, diàleg, silenci i exercici de la misericòrdia”. Finalment, diu que “Jesús troba la seva identitat, el seu programa de vida i missió en la Paraula” i ens convida a fer el mateix amb tots els mitjans al nostre abast.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que “als catòlics se’ns retreu un desconeixement de l’Escriptura” i reconeix que “en part és veritat”, ja que “venim d’una tradició (amb minúscula) en què no hi havia gaire costum de llegir la Bíblia de manera individual”, encara que “sí que hi havia una gran tradició de representar en l’art sagrat escenes bíbliques, tant de l’Antic com del Nou Testament”. Recorda que “el moviment sorgit del Concili Vaticà II va impulsar, certament, una major presència de les Escriptures santes”. Considera que “si en les nostres comunitats hi hagués una més abundosa lectura de la Paraula de Déu, la nostra vivència cristiana seria més profunda i seríem més missioners”. Afirma que “en cada parròquia hi hauria d’haver un grup de lectura i aprofundiment de la Bíblia”. Finalment, diu que “la lectura bíblica en grup, havent invocat l’Esperit Sant, tenint sempre la fe de l’Església com a referència i practicant el que el Sínode de Bisbes anomena «conversa en l’Esperit», ens faria experimentar que la Paraula de Déu és viva i eficaç (He 4,12)”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que el Diumenge de la Paraula de Déu “guarda la intenció primordial de difondre, tant en la vida quotidiana de l’Església com de les comunitats cristianes, la Sagrada Escriptura: un signe visible d’una realitat invisible que roman viu en el més profund del cor de Jesús de Natzaret”. Expressa que “el Diumenge de la Paraula de Déu ens convida a escoltar, comprendre i custodiar cada paraula que Jesús posa en el nostre cor de fang”. Afirma que “el fil d’esperança sempre és Déu, en Qui esperem «dia rere dia, fins a la fi del món» (Mt 28,20)”. Finalment, recorda que el centurió romà de l’Evangeli, “després de suplicar a Jesús que guarís el seu criat malalt, va posar la seva confiança en Ell abans que en la seva pròpia fragilitat”, “un sentir que, potser, també ara nosaltres necessitem pronunciar, perquè tota la nostra vida sigui una perpètua Eucaristia: 'Senyor, no soc digne que entreu a casa meva; digueu només de paraula i serà salva la meva ànima'”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que el Diumenge de la Paraula de Déu “és una iniciativa profundament pastoral amb la qual el Papa vol fer comprendre com és d’important en la vida quotidiana de l’Església i de les nostres comunitats la referència a la Paraula de Déu, una Paraula no tancada en un llibre sinó que roman sempre viva i es fa «signe concret i tangible»”. Convida tothom a que “en les celebracions de l’Eucaristia hi hagi un signe deferent i respectuós a la Paraula de Déu que es proclama i, a més, assistir a l’acte que celebrarem a la catedral el pròxim dia 30 d’aquest mes en què combinarà la reflexió sobre la Paraula -del Càntic dels Càntics- i la música d’orgue”. Comunica que dissabte 1 de febrer, al matí, hi haurà un acte sobre “l’estudi de l’evangeli, a la Casa de l’Església”. Finalment, recorda que del 18 al 25 de gener té lloc la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, vuit dies “en què l’Església, al costat de les altres confessions cristianes, demana al Senyor que ens encamini cap a la unitat de tots els que confessem que Jesús és el Salvador del món”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la Paraula té un paper clau en la nostra vida de creients”, que “la Paraula és qui es va fer carn i habità entre nosaltres” i que “la tenim també ben a prop quan llegim l’Escriptura”. Expressa que “aquest diumenge l’Església ens convida precisament a reflexionar sobre la nostra relació personal amb la Paraula”. Afirma que “la Paraula és, malgrat venir-nos del passat, sempre viva, sempre nova, sempre un etern present” perquè “Déu no va parlar un cop i roman ara en silenci”, sinó que “Déu ens parla també avui”. Considera que “el nostre contacte amb la Paraula ha de ser profundament espiritual i alhora transformador” i que “si la Paraula no ens canvia el cor és que no ha entrat dins nostre, és que no l’hem deixat entrar dins del nostre esperit”. Recorda que “el Concili Vaticà II en la Constitució Dei Verbum dedicada a la revelació divina ens exhorta a tots els cristians que ens acostem a Crist amb la lectura freqüent de les divines Escriptures”. Finalment, diu que “la Paraula ens apropa a Déu i ens porta de la desesperança a l’esperança”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, demana que “visquem amb esperança cristiana cada dia d’aquest Any Jubilar” i expressa que “per viure amb esperança, cal que arrelem la nostra vida en la pregària”. Considera que “també ens cal cultivar l’acció de gràcies i la gratitud, reconeixent les benediccions contínues de Déu”. Afirma que “tot acollint el Sínode de la sinodalitat i volent-lo aplicar, hem de conrear la fe viscuda en comunitat, participant en la vida de l’Església” i que “és compartint sinodalment les nostres experiències i escoltant les dels altres que enfortirem els ànims, ens ajudarem a portar les càrregues junts i estarem a punt per a la missió evangelitzadora”. Assegura que “quan ajudem els altres ens convertim en testimonis de l’amor de Déu i som instruments d’esperança”. Diu que “l’esperança cristiana no ens fa desconnectar del present, sinó que ens dona la capacitat de viure cada moment amb intensitat i amor, amb compassió activa pels qui sofreixen al nostre costat”. Finalment, expressa que “la fe esperançada és un camí que, si el recorrem amb constància, ens omple la vida de pau i de sentit profund”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “el pròxim 31 de gener, celebrarem la festa de Sant Joan Bosco, sacerdot i pedagog, que va dedicar tota la seva vida a la tasca d’educació i formació dels infants i adolescents”. Comunica que “el Papa denuncia una catàstrofe educativa mundial en el seu vídeo amb la intenció per a l’oració d’aquest mes de gener del 2025: 'Pel dret a l’educació'”. Recorda que “ja fa anys, el papa Benet XVI parlava ja d’emergència educativa” i deia que “cal privilegiar una educació en els valors humans i morals i proporcionar una formació que abasti totes les dimensions de la persona: individual i social, intel·lectual, tècnica, científica i moral”. Afirma que cal “tenir ben clar que el subjecte de l’educació és l’ésser humà, infants i joves que tenen dret a ser educats en els veritables valors que nosaltres, com a cristians, reconeixem que són necessàriament els de l’Evangeli”. Finalment, expressa que “sant Joan Bosco ho va entendre bé això, i va esmerçar-hi tota la seva vida” i que “així ens va deixar un veritable exemple d’esperança”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “els primers cristians tenien una clara consciència de la importància del diumenge per a la vida cristiana”. Expressa que “cada vuit dies ens reunim per celebrar que Jesús, per la seva resurrecció, ha estat constituït Senyor” i que “per això anomenem aquest dia “el dia del Senyor””. Es pregunta “per què molts cristians han perdut el sentit de diumenge com a dia del Senyor” i considera que “probablement s’han contagiat de l’ambient secularitzat que ens envolta i que ha convertit el diumenge pràcticament només en un temps per viatjar, fer esport o fer compres”. Afirma que “l’experiència ens diu que, quan un cristià abandona la participació a la Missa, també es va allunyant de la vida cristiana” i que “per això, hem de fer el propòsit ferm d’acudir a l’Eucaristia”. Finalment, diu que “val la pena que els cristians recuperem el diumenge com a dia del Senyor i dia de la comunitat, dia d’alegria i descans, de pregària més intensa i d’una vivència més gran de la caritat i de l’enviament a la missió”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell i Vic.
