No ens espantem, que de passar, no ha passat res que no hagi passat des de fa més de mil anys. Res que no signifiqui tampoc continuar endavant llegint els signes dels temps malgrat les incerteses, però sobretot mantenint l’esperança i en sinodalitat, com demana el papa Francesc. Fa pocs dies ens assabentàvem que la benedictina Roser Caminal havia estat escollida priora administradora de Sant Pere de les Puel·les, l’històric monestir barceloní que també compta amb una petita presència al Santuari de Puiggraciós de la que ella en forma part activa. Per entendre millor la notícia és important fer abans un breu recorregut històric.
El papa Pius XII l’any 1950 publicava la Constitució Apostòlica Sponsa Christi Ecclesia que reconeixia l’autonomia dels monestirs femenins i donava suport al naixement de federacions entre monestirs com a instruments de comunió que ajudessin a superar el seu aïllament. Una aplicació que tindria una especial incidència a l’Estat Espanyol, ja que històricament ha concentrat una tercera part de la vida contemplativa mundial.
El papa Francesc, conscient de les dificultats que travessa la vida consagrada -una crisi que és especialment notòria als monestirs- va promoure l’any 2018 la instrucció Cor orans. En ella es demana que els monestirs comparteixin una organització comuna per crear estructures de suport mutu que n’enriqueixin la vida espiritual. Per consegüent, i amb aquesta finalitat de millora espiritual s’han hagut de tancar alguns monestirs.
Neix la congregació benedictina de Santa Hildegarda
Formada per 24 comunitats de monges benedictines de l’Estat espanyol, l’abril de 2019 naixia la Congregació Monàstica de Santa Hildegarda, aprovada oficialment per la Santa Seu el desembre del mateix any. És doncs un fruit palpable de la instrucció Cor orans. Una congregació implica un major grau d’unió que una federació, ja que bona part dels monestirs benedictins femenins espanyols ja estaven federats. La nova congregació monàstica
és doncs la fusió de la federació benedictina galaico-lleonesa, de la castellana i de la claustral-pirenaica i del Monestir de Sant Pere de les Puelles, que pertanyia a la Federació Catalana de monges benedictines.
D’altra banda, el monestir de Sant Benet de Montserrat forma part de la Congregació benedictina europea de la Resurrecció i el de Sant Daniel de Girona ha seguit el seu camí a través de la constitució d’una Pia Fundació autònoma des del 2017. No obstant això, les benetes catalanes han seguit actuant comunitàriament dins de l’Àmbit Cultural Benedictines. I és que el fet de pertànyer a congregacions diferents no ha comportat que
segueixin celebrant trobades fraternes i mantenint els llaços d’unió.
La creació de la nova congregació era doncs una resposta a la voluntat de caminar juntes davant els reptes actuals i encarar conjuntament el present i el futur de la vida benedictina on les mateixes monges prenguessin les decisions sobre el seu futur abans de dependre del bisbe diocesà o de la branca masculina de l’ordre. Les representants de les diferents federacions benedictines, entre les que s’hi comptava també Esperança Atarés en representació de Sant Pere de les Puel·les, van redactar les constitucions de la nova congregació.
Entre altres qüestions disposen que estarà governada per un Consell general format per cinc monges -presidenta i quatre conselleres- una de les quals és actualment Roser Caminal. Cada tres anys, una representació de tots els monestirs es reuneix en capítol per enfortir els vincles de comunió, essent el Capítol l’autoritat suprema de la Congregació i qui en traça les línies generals d’actuació. Mentrestant, el Consell es reuneix mensualment per tractar el dia a dia de la congregació.
La visita canònica
Esdevenir una congregació comporta també la necessitat d’establir un règim de visites als monestirs membres per copsar l’estat de cadascun i enfortir la vida religiosa tant a nivell personal com comunitari, coneixent de primera mà les necessitats, fortaleses i febleses de cada comunitat. Aquestes visites canòniques les du a terme la presidenta del Consell – o una representant- acompanyada d’una covisitadora, que durant uns dies comparteixen vida fraterna a cada monestir.
Les visitadores s’entrevisten personalment amb l’abadessa i cadascuna de les monges i en acabar, comparteixen amb elles els fruits de la visita amb propostes de millora i de futur, transmetent el sentir que han recollit. D’aquesta manera, tal com ha tocat abans a altres monestirs, a mitjans de gener va tenir lloc la visita canònica al Monestir de Sant Pere de les Puel·les i a la seva filial de Puiggraciós. Un dels fruits de la visita va ser la idoneïtat de consolidar un canvi al capdavant del monestir.
Esperança Atarés, 13 anys de servei al capdavant del Monestir
Roser Caminal va ser la germana proposada per la comunitat per agafar el testimoni d’Esperança Atarés, que després de quasi 14 anys com a abadessa, mereixia un descans. Nascuda a Barcelona l’any 1946 i, per tant, molt a prop ja dels 80 anys, va agafar el relleu de Gertrudis Nin l’any 2011. Atarés va presentar la renúncia preceptiva ara fa uns 3 anys, en complir els 75 anys, però la comunitat va demanar-li de poder continuar uns temps més. Un
canvi que ara, amb esperit de comunió i agraïment, s’ha realitzat en acabar la visita.
Durant l’abadiat d’Esperança Atarés el monestir a part d’entrar en la Congregació, ha continuat potenciant el seu vessant d’acollida espiritual, de compromís social solidari, d’ecologia i amb el país. També es va optar després d’un llarg discerniment -i malgrat la disminució de monges- de mantenir la presència a Puiggraciós com una aposta per una vida monàstica enriquida amb una alta implicació dels laics. Des de 1973, quan les monges van arribar al Santuari, un total de 17 de benedictines han format part en un moment o altre, de la comunitat de Puiggraciós.
Roser Caminal i Homar, un perfil
Nascuda al barri d’Horta de Barcelona i cosina de l’actor Lluís Homar, és mestra de formació. L’any 1988 entra al monestir de la Santa Família de Manacor -avui dependent de Sant Benet de Montserrat- però l’any 2008 passa a formar part de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, on ha dut a terme tasques a l’hostatgeria i també al taller d’enquadernació. L’any 2019, juntament amb Maria Teresa Botey, va traslladar-se a Puiggraciós fent el relleu a les seves germanes que van tornar a Barcelona.
En crear-se la Congregació Benedictina de Santa Hildegarda, per suggeriment d’Esperança Atarés, Roser Caminal va entrar a formar part del Consell de la congregació, una responsabilitat que ha combinat amb l’atenció espiritual i dinamització sociocultural del Santuari de Puiggraciós, que ha estat possible gràcies a una gran complicitat dels laics i de Maria Teresa Botey. És doncs per la seva personalitat i per l’experiència agafada durant aquests anys en la visita i atenció dels monestirs de la congregació, que li ha comportat disposar de la confiança de les seves germanes benedictines. Una característica que fa temps que l’abadessa Atarés ja va veure i que la comunitat ha segellat en acabar la visita canònica.
I és que el relleu al capdavant dels monestirs és un fet recurrent. Montserrat Viñas, abadessa de Sant Benet de Montserrat durant dues dècades, va presentar la dimissió en complir els 70 anys, continuant-ne tres més al capdavant del monestir fins al 2015, que agafaria el relleu Maria del Mar Albajar. D’una manera similar, l’any 2000 Josep Maria Soler va ser elegit abat de Montserrat, presentant la renúncia el 2021 en fer 75 anys, quan el va substituir l’abat actual, Manel Gasch.
Continua la presència benedictina a Puiggraciós
La nova responsabilitat de Roser Caminal va fer saltar les alarmes als amics del Santuari, que van témer per la presència de les monges al Santuari. Però el compromís del Monestir amb Puiggraciós segueix vigent i aviat la germana Rosa María de la Parra pujarà a Puiggraciós per sumar-se a Maria Teresa Botey. D’aquesta manera, el Santuari seguirà comptant amb dues monges juntament amb una alta implicació dels laics, tal com es va posar de manifest en la trobada del passat 25 de gener, on una quarantena de persones van refermar el compromís amb el santuari i amb la comunitat.
Per això, el pròxim 10 de febrer, dia de Santa Escolàstica, la nova Priora administradora signarà un nou conveni amb el Bisbat de Terrassa, refermant així la seva presència al Santuari pels pròxims anys. La signatura es durà a terme en acabar la missa que presidirà el bisbe de Terrassa Salvador Cristau a Puiggraciós.
Priora administradora o abadessa?
En haver estat escollida després d’una visita canònica i a l’espera dels pròxims tres anys, Roser Caminal és ara la superiora del monestir i té totes les facultats pròpies d’una abadessa. Un cop passat aquest termini i si compta amb la confiança renovada de la seva comunitat i la seva voluntat, serà escollida abadessa. Roser Caminal, de 65 anys, comença una nova etapa al capdavant d’aquest monestir fundat el 945, essent ara l’animadora i guia de la quinzena de germanes que amb ella conformen la comunitat actual.
1.080 anys després de la seva fundació, el monestir de Sant Pere de les Puel·les segueix endavant i el relleu assegura el que Sant Benet mana, que l’abadessa serà més estimada que temuda i que li pertoca més servir que manar, com ha estat marca de la casa. De feina no li’n faltarà, ja que haurà de combinar el càrrec a la congregació i el servei al capdavant del Mil·lenari monestir de les Puel·les sense oblidar el petit priorat de Puiggraciós, que ha estat la nineta dels seus ulls els darrers anys.
