La Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts cristianes, tot just erigida el passat 2 d’octubre, ha començat amb força la seva activitat acadèmica, però també la recerca. Així ja hem pogut gaudir d’un projecte liderat pel Seminari de Cristianisme en l’Antiguitat Tardana, fins ara de la Facultat de Teologia de Catalunya, en col·laboració amb dues facultats de teologia franceses, les de Lió i Tolosa de Llenguadoc, i la prestigiosa editorial de textos cristians antics, Sources Chrétiennes.
Els diferents centres de recerca vam voler reflexionar sobre el nucli de la fe cristiana en l’antiguitat tardana, segles IV-VII, i hem coordinat una plataforma de recerques patrístiques interuniversitàries i ofert un cicle de col·loquis sota el títol Mort i resurrecció en l’antiguitat cristiana. La primera d’aquestes trobades ha tingut lloc els dies 20 i 21 de novembre de 2014 amb el congrés De la mort a la vida, que ha aplegat un bon nombre d’experts en patrologia, arqueologia i litúrgia per reflexionar sobre com vivien i celebraven l’esperança de la resurrecció de la carn els cristians d’aquelles èpoques reculades.
El congrés ha partit de les fonts d’informació conservades, la literatura, l’arqueologia i la litúrgia. El dijous 20 es va iniciar amb una mirada, a partir dels escrits de sant Pacià, a la teologia hispànica sobre la resurrecció de la carn del segles IV a VIII, conduïda pel prof. Joan Torra de la Facultat de Teologia de Catalunya. Tot seguit es presentaren diverses comunicacions sobre d’altres autors antics que han tractat aquesta temàtica, inclosos alguns de pagans.
La sessió del matí del divendres 21 es dedicà íntegrament a l’arqueologia funerària del període. La materialitat de l’esperança cristiana fa que l’arqueologia tingui molts elements d’estudi per saber com els cristians dels primers segles tractaven els cossos dels seus difunts, i uns cossos molt especials, els dels seus màrtirs. El prof. Vincenzo Fiocchi Nicolai, del Pontifici Institut d’Arqueologia Cristiana de Roma, va introduir la sessió amb una visió de les basíliques funeràries de la ciutat de Roma i de l’Orbis Christianus. A continuació hi hagué diverses comunicacions sobre les darreres recerques en curs en l’àmbit de la Tarraconense, València i les Illes Balears, que tracten l’arqueologia funerària, molt especialment la vinculada als conjunts episcopals i de veneració als màrtirs.
La darrera sessió, divendres 21 a la tarda, fou introduïda per una ponència-marc del prof. Miquel dels Sants Gros, de la Facultat de Teologia de Catalunya, sobre la litúrgia referida a la resurrecció de la carn en el ritu hispànic, la seva simbologia i espais on es desenvolupa. A continuació les comunicacions versaren sobre els diferents aspectes d’aquesta litúrgia: baptisme, culte dels màrtirs, mistagògia del lloc de culte i ritus d’exèquies.
Durant el congrés hem tingut l’oportunitat de visitar, de la mà de la professora Julia Beltrán de Heredia, les dues seus episcopals antigues de Barcelona, la ben coneguda sota l’actual Catedral i Museu d’Història de la Ciutat, i les recents descobertes fetes a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.
Robert Baró
Etapa educativa
Grupos
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.