Comentari a l’evangeli de la festivitat de Santa Maria Mare de Déu.
En la festivitat de Santa Maria Mare de Déu es llegeix a l’evangeli el relat de Lluc que narra la visita dels pastors a Betlem, l’actitud reservada de Maria i la imposició del nom Jesús (Lc 2,16-21).
Els pastors es dirigiren de pressa a Betlem, com Maria anà de pressa a casa d’Elisabet (Lc 1,39). És un indicador de la bona disposició a acceptar i creure els respectius anuncis que han rebut, una receptivitat activa que els posa en moviment prioritzant la paraula rebuda per sobre les ocupacions habituals.
“Els pastors van veure el que el Senyor els havia fet saber”. Lluc té un interès especial en fer adonar que l’anunci a l’àngel es compleix. La Paraula de Senyor és una paraula eficaç; això consona amb el que trobem en el profeta Ezequiel quan diu: “Perquè jo, el Senyor, parlo i la paraula que dic es complirà sense esperar més” (Ez 12,25.28). D’aquesta manera, Lluc ens prepara per creure que l’adveniment del Regne que predicarà Jesús s’esdevindrà realment.
“Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors”. Aquests pastors són personatges que anticipen simbòlicament els primers predicadors cristians que anunciaran l’evangeli a les primeres comunitats cristianes. També s’hi poden veure els futurs creients que glorificaran Déu pel que han sentit i vist i que aniran apareixent al llarg de l’obra de Lluc ( 7,16;13,13; 17,15; 18,45; 19,37; Ac 21,20).
Aquesta extraversió dels pastors contrasta amb la interiorització de Maria que guardava tot això en el seu cor i ho meditava (v.19).Una expressió semblant la trobem en el relat de l’estada de Jesús al temple “La seva mare conservava tot això en el seu cor” (2,51). Els verbs guardar i conservar tradueixen respectivament dos verbs grecs “syneterein” (2,19) i “diaterein”. Aquests verbs els trobem en dos passatges de la versió dels LXX. El verb “syneterein” apareixen el llibre de Daniel quan desprès de dirigir-se a Nabucodonosor aquest guardava en el seu cor aquestes paraules (Dn 4,25). L’altre verb “diaterein” apareix quan Josep desprès dels somnis que havia tingut “anava rumiant tot això “ (Gn 37,11). En tots dos passatges es descriu la perplexitat interna d’una persona que intenta comprendre el significat profund del que li han explicat. Aquesta havia de ser indubtablement la situació anímica de Maria.
“Li van posar el nom de Jesús”. A primer cop d’ull sembla una informació sense massa importància i, a més, entra dins la lògica més elemental que un nen que neix tingui un nom. Però tenir un nom té la seva importància en el món bíblic (Is 9,5). Un Déu sense nom no podia anar enlloc, no tenia cap poder, per això Moisès demana a Déu quin és el seu nom (Ex 3,13-14). El llibre de Job parla de “gent desgraciada i sense nom” (Jb 30,8). Quedar-se sense nom és una gran desgràcia per això el llibre dels Proverbis diu: “El nom del malvat serà oblidat”.
El nom de Jesús vol dir “El Senyor salva” o “El Senyor és la meva salvació”. És un nom compost que prové de l’hebreu i està format per una “iot” forma abreujada o condensada del nom “Jahvé” que els jueus eviten escriure i pronunciar i una forma del verb “iasa” que vol dir salvar, ajudar”.
El més habitual és que fossin els pares qui posessin el nom al nounat. Aquí sí són els pares els qui posen el nom però , com molt bé especifica el text, ho fan seguit el mandat de l’àngel. En el cas de Jesús ell porta un nom que prové de Déu. El qui posava el nom exercia un domini sobre la persona o cosa a qui posava el nom. En aquest cas el domini s’ha d’entendre com una forma de protecció; donant el nom s’estableix una relació d’afecte, cura i sol·licitud envers la persona que rep el nom. Jesús te, doncs, garantida l’assistència i protecció divines que l’acompanyaran al llarg de la seva activitat alliberadora en el món.
El nom defineix el ser i el fer de la persona. “Pels seus fruits els coneixereu” (Mt 7,20). A l’Antic Testament hi ha una altre persona que porta el mateix nom que Jesús; Josué que va completar l’obra alliberadora iniciada per Moisès fent entrar a la terra promesa els israelites que havien sortit de l’opressió d’Egipte. Jesús serà el salvador, el gran alliberador de tota persona humana que s’apunti al seu projecte alliberador de construir i engegar del Regne de Déu.
Festivitat de Santa Maria Mare de Déu. 1 de Gener de 2025
