Salta al contenuto principale

El nostre primer escenari va ser el paradís. A més de l'Autor del gran teatre del món, observem tres personatges de gran rellevància: Adam, Eva i la serp. La primera obra acaba en tragèdia, quan són expulsats de l'Edèn. La vida, que es preveia meravellosa, va haver de reajustar el seu guió. Una interpretació superficial identifica els homes amb Adam i les dones amb Eva. Des del principi, la polarització va dividir el gènere humà. No hem entès gran cosa. Una mirada distorsionada podria concloure que la dona era el desencadenant de la desgràcia de l'home i la serp de la desgràcia de la dona. Tots dos van abdicar de la seva llibertat responsable i van sucumbir als cants de sirena. Una pretensió curiosa: deixar de ser un mateix per transformar-se en déu. Van arribar a un descobriment que no havien previst: van ser conscients de la seva pròpia nuesa i de la seva vulnerabilitat. Van sentir vergonya. Van crear la seva pròpia màscara. Des d'aleshores, des de l’albada de la humanitat, som éssers emmascarats. Ens amaguem rere d’ella, perquè sense ella pensem que ningú no podrà estimar-nos. La trampa de l'engany, que sempre acaba en autoengany.

Hi ha una altra visió alternativa. Aquests personatges (Adam, Eva i la serp) s'interioritzen i ens serveixen per explicar la nostra realitat intrapsíquica. D'una manera genèrica, ho va intuir Etty Hillesum, quan va escriure al seu Diari el 3 de juliol de 1942: «Al cap i a la fi, sempre portem tot amb nosaltres, Déu, el cel i l'infern, la terra, la vida i la mort i segles, molts segles. Els decorats i l'acció de les circumstàncies externes canvien. Però nosaltres ho portem tot amb nosaltres.» Cada persona alberga al seu interior tres centres. El centre mental representat per Adam; el centre emocional, representat per Eva, i el centre visceral, representat per la serp. Cadascú actua la seva obra existencial, jugant amb aquests tres personatges. Són la nostra estructura antropològica, basada en el cervell, el cor i l'instint. El pensament original xinès també és tridimensional, per això combina el yin, el yang i el dao, és a dir, masculí, femení i les relacions mútues. Aquí ja no serveix l'engany, tot i que els intents mai no falten. Sempre la culpa sol donar-se a l'altre o a l'altra. Com jugo jo les meves cartes al meu propi interior? Ho portem tot amb nosaltres. L'ordit de pensaments, sentiments i accions... confecciona la nostra vida personal. No tot acaba aquí. La nostra realitat antropològica reflecteix la idea creadora de la Trinitat divina, que la supera i la transcendeix. Sant Agustí ho va entendre bé. El coneixement de Déu està vinculat a l'autoconeixement. Només qui és capaç de realitzar les seves pròpies Confessions pot obrir-se a la profunditat de l'amor, descobrir l'harmonia interior i albirar un horitzó d'espiritualitat. En algun cas, com a do i no com a conquesta, s'arriba a experimentar en essència la poesia de Giuseppe Ungaretti: «M'illumino d'immenso».

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.