Comentari a l’evangeli de la missa de la nit de la Festivitat de la Nativitat del Senyor
A l’evangeli de la missa de la nit de la festivitat de la Nativitat del Senyor llegim el relat del naixement de Jesús que es troba a la primera part de l’obra de Lluc (Lc 2,1-14). El text, tal com el presenta la litúrgia, es divideix en tres parts: 1) El cens com a pretext del viatge de Natzaret a Betlem; 2) el naixement de Jesús; 3) l’anunci als pastors. La reacció dels pastors es llegeix a l’evangeli de la missa de l’alba.
L’anunci del naixement de Jesús als pastors ocupa una extensió important del text (7 versets en comparació als dos que es dediquen a donar noticia del naixement de Jesús). L’escena s’esdevé de nit que cal llegir-ho en un sentit no només cronològic sinó teològic. La nit representa un món necessitat de salvació, una societat governada pels poderosos representats per August. La glòria del Senyor brillarà amb més força si se la contrasta amb l’obscuritat d’aquesta nit.
Els destinataris de l’anunci són uns pastors. Pastors ho eren Abraham (Gn 13,2), Moisès (Ex 3,1), David que pasturava ovelles és pres per ser rei del poble d’Israel (2Sa 7,8); pastors ho són els dirigents d’Israel (Jr 23,2a ; Ez 34,7). Per tant, amb tota lògica el normal hagués estat que l’anunci del naixement del Messies d’Israel hagués estat adreçat als grans sacerdots del temple de Jerusalem, però Lluc, amb un toc d’ironia, fa que els escollits per rebre l’anunci siguin uns pastors, uns mal considerats per la gent, uns que en la societat jueva tenien un mal predicament; com podien observar les prescripcions de la Llei?, qui es feria càrrec de les ovelles mentre eren a la sinagoga?, com podien ser fidels a les obligacions rituals?; eren imatge de l’home embrutit pel contacte constant amb els animals menyspreat i marginat pel fet de viure la ras sense cap mena de drets civils. No obstant és a ells a qui s’apareix la glòria del Senyor. Els envolta una llum que els allibera de la seva marginalitat per convertir-los en heralds de la gran noticia.
La paraula “glòria” ocupa un lloc rellevant en el nostre text. El seu significat és extens. Pot significar la residència dels benaurats, per tant un lloc deliciós. S’associa la glòria amb el plaer i la felicitat i glòria és també allò que dona prestigi.
El terme “glòria” apareix a l’Antic i Nou Testaments. Tradueix el terme grec “doxa” que es la traducció del terme hebreu “kabod”. El substantiu “kabid” vol dir “fetge” i es considerava l’òrgan més pesat del cos humà. D’aquí que el verb “kabad” signifiqui “pesar” o “ser pesat, tenir pes”. En català tenim l’expressió “ser un home de pes” per esmentar la importància de una persona.
La teologia bíblica entén la glòria com la irradiació de l’ésser de Déu. És la manifestació de la seva majestat, honor, poder, santedat. Amb la glòria s’evidencia el domini sobirà de Déu sobre la creació i la història. És la manifestació externa del món diví i glòria està associada a la presència de Déu. El lloc per excel·lència de la manifestació i presència de la gloria Déu és el Sant del Sants del temple de Jerusalem. Que la glòria de Déu envolti de llum els pastors vol dir que a partir de Jesús la manifestació de la glòria de Déu deixa de ser el privilegi d’uns pocs i té una irradiació universal; es compleixen les paraules del profeta Isaïes: “Tots vindran i contemplaran la meva glòria” (Is 66,18; també Sl 97,6).
El missatge de l’àngel comunica als pastors que els ha nascut un salvador. Una inscripció de l’any 9 aC. diu: “La divina providència ens va concedir August, va constituir com a salvador nostre i dels nostres descendents, a aquell que va posar fi a les guerres i va assegurar la pau”. A partir del naixement de Jesús l’autèntic Salvador ja no serà August. La pau no serà la proclamada per la propaganda imperial sinó la pau anunciada pels àngels i portada per Jesús.
Festivitat de la Nativitat del Senyor. Missa de la nit. 25 de Desembre de 2024
