Error, mentida, saviesa

Hi ha una preocupació bastant generalitzada per comprometre's en el creixement personal. Seminaris, cursos, llibres... no falten. Centres de meditació i mindfulness difonen les seves ofertes. Teràpies psicològiques, coaching... per a assedegats del treball interior. La vida contemplativa dels monestirs augmenta el seu atractiu. Orient i occident conflueixen a orientar les persones que demanen ràfegues de llum per no ser engolits per la incertesa. 
Simone Weil, en el seu llibre La persona i el sagrat, suggereix un punt que considero bàsic per als qui opten per emprendre el camí del creixement personal i del treball interior. Vull destacar cinc aspectes, partint dels seus textos. Primer: «Si un esperit captiu ignora la seva pròpia captivitat, viu en l'error». Qui no es coneix a si mateix i no és conscient del seu ego, que el té captiu, viu en l'error. Qualsevol feina que emprengui serà un procés a cegues. Segon: «Si l'ha reconeguda [la captivitat], encara que sigui durant una dècima de segon, i s'ha afanyat a oblidar-la per no patir, segueix immers en la mentida». Ja no està en l'error. Ara ha vist la veritat, però el seu ego pateix en descobrir-la. Com que no vol recórrer un nou camí, roman instal·lat en l'error, que deixa de ser-ho perquè es transforma en mentida. Ouspensky traça una definició de la psicologia com «l'estudi de la mentida». Tercera: «Homes d'intel·ligència extremadament brillant poden néixer, viure i morir en l'error i la mentida. En ells la intel·ligència no és un bé, ni tan sols un avantatge». La intel·ligència no immunitza contra l'error i la mentida. De vegades, constitueix un vel que les encobreix. Homes i dones, que enlluernen per la seva intel·ligència en els diversos àmbits: polític, empresarial, econòmic, social, acadèmic, eclesial, esportiu... ignoren el més bàsic de si mateixos. És bastant fàcil advertir que ni se n'adonen. Quart: «Un esperit que percep la seva captivitat podria dissimular-se-la. Però si sent horror a la mentida no ho farà. Llavors haurà de patir molt. Es colpejarà contra els murs...» Passarà mals tragos, però començarà de nou, si cal. No és fàcil, però s'arriba a la convicció que aquest és el camí que cal recórrer. Teilhard de Chardin ho havia entès amb claredat: «No hi ha cap progrés en el ser sense algun misteriós tribut de llàgrimes, de sang i de pecat». Cinc: «Pot ser que encara continuï (...) D'ara endavant té la clau, el secret que enderroca tots els murs. Està més enllà d'això que els homes anomenen intel·ligència, és on comença la saviesa». La intel·ligència es vincula més a la part mental i no és suficient per accedir a la saviesa, que apel·la al ser i a la profunda consciència de si i de la realitat que està més enllà de si.
El treball essencial arrela en la veritat, l'amor i la llibertat, que són els tres antídots de l'ego personal. Sense humilitat, no s'avança. Cal estar sempre vigilant. No és una teoria que il·lustra, sinó una experiència que transforma.