Comentari a l’evangeli de la festivitat de la Immaculada concepció de Maria.
El relat de l‘anunciació a Maria (Lc 1,26-38) el llegim .a l’evangeli de la festivitat de la Immaculada Concepció. de Maria. Es troba a la primera part de la doble obra de Lluc a la secció que recull els relats sobre la infància de Jesús.
Lluc utilitza amb molta freqüència un procediment literari molt emprat en el món hel·lenista del seu temps consistent en crear paral·lelismes. A tall d’exemple es pot comprovar en la segona part de la seva obra el paral·lelisme entre les persones de Pere i Joan. Plutarc i altres escriptors utilitzaren aquest procediment en les biografies d’homes il·lustres. Mitjançant la antítesis es buscava presentar el valor de cadascun dels herois comparant els seu mèrits respectius o també es cercava presentar l’excel·lència d’un dels personatges a base de ressaltar unes qualitats que l’altre no tenia. Lluc usarà aquest procediment per presentar dos grans personatges Joan Baptista i Jesús. Això li permetrà mostrar la continuïtat entre la persona i l’acció de Joan i la de Jesús, alhora emfasitzar la superioritat de Jesús respecte Joan. Aquest és la culminació de l’Antic Testament i Jesús és el començament d’una nova època per la humanitat en la qual Déu pren part directa i immediatament en la història no amb força i poder sinó d’una manera completament nova.
La nova força que Jesús desplegarà és la de Déu Creador, la que no li ha estat possible d’imprimir en la creació per les limitacions causades fins al moment per els homes i dones que no han acollit el projecte de Déu. Ell només pot desplegar la seva força creadora a través de persones que es prestin lliurement a dur a terme un projecte de societat que no es recolzi en els poders ancestrals del poder i la força bruta ni en els més sofisticats del diner i el saber. El relat de l’anunciació presenta la persona de Maria com una de les que amb el naixement de Jesús i la seva disponibilitat farà possible tirar endavant aquest projecte de Déu.
Zacaries pare de Joan, sacerdot, home profundament religiós, arrelat en les tradicions ancestrals d’Israel, rep l’anunci de l’àngel durant el servei en el temple de Jerusalem. Sense descendència i envellit es mostra incrèdul i no té fe en el missatge de l’àngel.
Maria rep el missatge a Galilea, regió paganitzada, a Natzaret de la que no en pot sortir res de bo ( Jn 1,46). Ella és imatge de la gent senzilla sense gaire tradició religiosa però fidel als valors profundament humans. Maria és declarada agraciada, afavorida gaudeix del favor i la benedicció de Déu. La fe en les paraules de l’àngel, tot i no veure-ho humanament possible (com podrà ser això si jo no conec varo), ella ofereix la seva col·laboració . El sí de Maria dinamitzat per l’Esperit Sant farà possible l’adveniment en el món de l’Home – Déu.
En l’embaràs de Maria i el naixement de Jesús intervé el poder de Déu per qui res és impossible (Lc 18,27). La omnipotència de Déu no vol dir que Déu sigui una mena de mag que va escampant pel món accions espectaculars encaminades a corregir els desgavells causats per la desídia i la maldat humanes.
El cant al poder de Déu que es troba al llibre de Nehemies diu: “Dones vida a totes les criatures” (Ne 9,6). El poder de Déu és fer brollar la vida d’allò on sembla que no hi ha cap possibilitat de que n’hi hagi ni de que en brolli. Elisabet, l’estèril quedarà prenyada (1,36) i Maria verge que no coneix varó infantarà el fill Jesús. Quan hom es sent atrapat entre l’espasa i la paret li sembla estar en una situació insostenible i sense sortida però cap situació està més enllà del poder de Déu i si hom està obert a la seva acció creadora. Déu sempre hi trobarà una sortida encara que no sigui la que nosaltres imaginem perquè per Déu res és impossible.
Festivitat de la Immaculada Concepció de Maria. 8 de Desembre de 2024
