Estic arrelat o atrapat?

Wilkie Au es pregunta al seu llibre The Enduring Heart: Spirituality for the Long Hau [El cor durador. Espiritualitat a llarg termini]: «¿Estic arrelat o atrapat?» Dues situacions molt diferents. Arrelar implica fer arrels, establir-se en l'ésser, assegurar un procés nutritiu que permet el creixement, la seguretat, la fortalesa com a humans. Es tracta d'una tasca essencial sense perdre's en petiteses. Enfonsar les arrels en el sentit de la vida i de l'existència a través de la veritat, l'amor i la llibertat. Estar atrapat es relaciona amb el parany, l'engany, la pèrdua de llibertat, quedar aferrat o agafat. Les forces que tenallen i que impedeixen ser un mateix són diverses. Atrapen les ferides sense curar que condueixen a la venjança o al ressentiment, els dols sense esperança, les pors que paralitzen, les passions que dominen... L'ego produeix estralls quan aconsegueix asfixiar l'ésser. Quan un entra dins de si mateix, la pregunta torna una i altra vegada: «¿Estic arrelat o atrapat?»
La primera tasca per a una persona atrapada és ser conscient de la seva situació, adonar-se'n. No és fàcil perquè considera com a normal la seva falta de llibertat, la seva existència apressada, més encara si porta anys vivint d'aquesta manera. Li cal tenir un impacte. Els cops de la vida produeixen sofriment, però de vegades són necessaris per despertar. La segona tasca consisteix a desfer els nusos que lliguen, desactivar les amenaces, trencar els grillons... Treball ardu i dolorós, no exempt de patiment. Detectar bé les dificultats, diagnosticar els problemes, aplicar el bisturí si cal. Labor psicològica a fons. La tercera tasca se centra a recuperar les arrels, tornar-les a alimentar perquè s'enforteixin, per reactivar l'ésser, per empoderar-se a través de la veritat, l'amor i la llibertat. Labor espiritual a fons. 
Simone Weil, en l'assaig La persona i el sagrat, escrit pocs mesos abans de la seva mort ocorreguda l'agost de 1943, afirma: «Només la llum que mana contínuament del cel proporciona a un arbre l'energia per refermar profundament a la terra la puixança de les seves arrels. L'arbre està realment arrelat al cel. Només allò que ve del cel és susceptible d'imprimir realment una empremta sobre la terra». L’encarnació de Jesús n’és el millor reflex. Arrelar-se exigeix una dinàmica on no tot es redueix al que es veu, perquè l'energia espiritual prové del cel. L'abraçada entre psicologia i espiritualitat facilita el fet de deixar de viure atrapat alhora que s'enfonsen les arrels a les entranyes de l'ésser. D'aquesta manera es transita de l'ego a l'essència, de la mentida a la veritat, de l'egoisme a l'amor, de l'esclavitud a la llibertat. El resultat, tard o d'hora, arriba. S'experimenta així el vigor de la vitalitat i la plenitud de la bellesa. La pregunta persisteix: «¿Estic arrelat o atrapat?» La felicitat personal està vinculada a l'encert de la resposta.